El CREAF i un equip internacional d’experts demostren que el sistema Cocoon –una mena de dònuts biodegradables– augmenta l’èxit de les reforestacions. S’enterren a terra plens d’aigua i hidraten i protegeixen l’arbre durant el primer any de vida, el més sensible, i després es descomponen.
El treball forma part del projecte europeu ‘Life The Green Link’, del que aquest dilluns els socis van presentar els resultats a l’Institut d’Estudis Catalans. El sistema està desenvolupat per l’empresa holandesa Land Life Company i, entre 2016 i 2019, s’han plantat uns 30.000 arbres i arbusts a indrets diferents de la conca mediterrània com ara Catalunya, País Valencià, Almeria, Itàlia i Grècia i les Illes Canàries. Plantar amb Cocoon ha sigut més efectiu que fer-ho mitjançant el sistema habitual, sobretot en zones àrides i semiàrides.
Les plantacions s’han fet en zones en recuperació, com àrees cremades, terrenys marginals o abandonats, o d’activitats mineres. Els resultats són esperançadors i els experts reconeixen que el Cocoon pot contribuir a reforestar zones degradades en el context actual d’emergència climàtica.
“Adaptar-nos al canvi climàtic vol dir això: desenvolupar i provar noves tecnologies que ens ajudin a restaurar espais degradats, tenint en compte que els episodis extrems cada cop seran més intensos i freqüents”, comenta Vicenç Carabassa, investigador del CREAF i coordinador del projecte.
L’estudi econòmic d’aquesta tecnologia és molt optimista i demostra que pot ser fins a 4 vegades més rendible que fer-ho de la forma habitual, si tenim en compte el cost en relació als resultats. A més, amplia la finestra de plantació: permet avançar-la al setembre o fins i tot a l’agost, i també retardar-la al final de la primavera o principi d’estiu.
El projecte ha implicat actors locals en totes les reforestacions: empreses, administracions, ramaders, agricultors, propietaris i ONG. S’han dut a terme 7 experiències pilot on s’ha contrastat la reforestació amb Cocoon respecte d’una recuperació comú, i s’han repartit 7.500 dònuts per replicar l’acció en situacions i realitats diferents, per poder recollir més dades.
Un dels llocs més difícils on s’ha plantat ha estat a la zona de Tifaracás, a l’illa de Gran Canària. Aquesta regió és de les més seques, amb menys de 200 mm de pluja mitjana i fins i tot inferiors els darrers anys. En aquesta reserva de la biosfera les reforestacions havien tingut uns costos enormes.
Les plantacions s’havien de regar utilitzant sistemes complexos perquè sinó les taxes de mortalitat arribaven al 100%. “És un ambient extremadament àrid amb pendents molt forts, sòls molt pedregosos i pobres i amb un problema enorme d’herbivorisme per part de les cabres, que feien d’aquest lloc el més difícil de repoblar”, explica Carabassa. Amb el Cocoon s’ha arribat a una supervivència d’entre un 20 i un 80%, en funció de l’espècie.
El Cocoon ha permès reforestar zones com ara El Bruc, a Catalunya, que va patir un incendi l’any 2015. En aquest cas, s’han plantat uns 4.000 arbres d’espècies com l’alzina, la carrasca i el roure, però també d’agrícoles com l’olivera, el noguer, el cirerer i la figuera. La intenció és recuperar la zona cremada però no en forma de bosc de pi blanc, el que s’havia cremat, sinó de mosaic agroforestal, un paisatge molt més resistent als incendis i amb major biodiversitat.
Els resultats obtinguts són molt favorables: un 60% dels arbres han sobreviscut, el doble que amb els mètodes habituals. En aquest cas s’ha provat també que l’èxit està condicionat per la varietat que es planta. L’empresa VOLTERRA van plantar 2.000 arbres de 3 varietats d’olivera: l’arbequina, la vera i la cornicabra. Aquesta última és la que ha donat millors resultats, ja que el 77% de les oliveres cornicabra ha prosperat gràcies al Cocoon.
Al País Valencià s’ha volgut reforestar un espai cremat el 2012 prop de Tous (Ribera Alta), que no es recuperava de forma natural com a bosc sinó que derivava en un matollar. També s’ha recuperat una zona abandonada al municipi de Xixona (Alacantí), on s’han plantat espècies agrícoles però també forestals, com ara l’arboç, que ha funcionat sorprenentment bé, amb alguns exemplars que han tingut un desenvolupament espectacular.
L’èxit en aquest cas també és contundent, ja que els plançons plantats amb el Cocoon han sobreviscut un 85% més que els reforestats de forma habitual. Aquest cas s’ha impulsat en col·laboració amb el Centre d’Investigacions sobre Desertificació, vinculat a la Universitat de València.
A Almeria la prova pilot s’ha orientat a impulsar l’activitat agrícola tradicional amb el cultiu d’ametlla ecològica. Per fer-ho, s’han plantat 2.000 ametllers de diferents varietats en un espai abandonat, erm i sense aigua disponible. Aquesta actuació s’ha promogut en col·laboració amb l’Associació AlVelal i la Universitat d’Almeria. El projecte també ha promogut plantacions a Itàlia (a Calàbria) i a Grècia (a Ptolemais), on s’ha reforestat una mina de carbó a cel obert en un treball conjunt amb el centre de recerca grec The Centre for Research & Technology, Hellas.
