Un nou material podria substituir els gasos contaminants de neveres i aires condicionats

La col·laboració entre la Universitat de Cambridge, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelon ha donat com a resultat una alternativa barata i respectuosa amb el medi ambient
Aparells d'aire condicionat a l'exterior d'un edifici | Pixabay

Un equip de científics, treballant des d'Anglaterra i Catalunya, han aconseguit identificar un material sòlid, respectuós amb el medi ambient, que pot ser un substitut perfecte per als gasos ineficients i contaminants que, actualment, es fan servir per a fer funcionar neveres, aires condicionats i altres aparells de refrigeració. Quan se li aplica pressió, els cristalls de plàstic de neopentiglicol tenen un gran efecte refrigerant, prou com per ser competitius quan se'ls compara amb els gasos emprats tradicionalment. A més, però, aquest nou material és barat, fàcil d'aconseguir i funciona pràcticament a temperatura ambient, uns avantatges gens menyspreables davant dels gasos més habituals, els hidrofluorocarburs (HFC) i hidrocarburs (HC), que no només són altament inflamables i tòxics sinó que, quan arriben a l'atmosfera, també contribueixen a l'escalfament global.

 

 

Els resultats de l'estudi, dirigit pel doctor Xavier Moya (Universitat de Cambridge) i el professor Josep Lluís Tamarit (Universitat Politècnica de Catalunya), han estat publicats fa poc a la revista 'Nature Communications'. Tal i com explica el doctor Moya a la pàgina web de la prestigiosa universitat anglesa, els HFC i HC també són "relativament ineficients", un factor molt important, explica, tenint en compte que "la refrigeració i l'aire conficionat actualment devoren una cinquena part de l'energia que es produeix al món, i la demanda només fa que pujar". És justament per posar remei als problemes derivats de l'ús d'aquests materials que es va reunir aquest equip, que integra experts de la UC i l'UPC i també de la Universitat de Barcelona, i que ha descrit els grans canvis tèrnics que es poden aconseguir aplicant pressió a cristalls de plàstic.

 

Les tecnologies de refrigeració tradicionals es basen en els canvis tèrmics que tenen lloc quan un líquid comprimit s'expandeix, i aquest líquid, habitualment, és un HFC o un HC. Quan el líquid s'expandeix, la seva temperatura baixa i, per tant, refreda allò que té al voltant. En el cas dels sòlids, en canvi, la refrigeració s'aconsegueix introduint canvis a l'estructura microscòpica dels materials, cosa que es pot aconeguir amb un camp magnètic, un d'electric o, simplement, aplicant-hi força mecànica. Aquests efectes calòrics, però, sempre havien estat per darrere dels que es podien aconseguir amb líquids... almenys fins ara, quan s'ha descobert l'enorme potencial calòric del cristall de plàstic de neopentilglicol (NPG) i altres compostos orgànics.

 

Nevera | Pixabay

 

Per la seva pròpia naturalesa, els materials orgànics són més fàcils de comprimir, i el NPG és força usat en la síntesi de pintures, polièsters i lubricants, perquè no només és molt barat sinó que, a més, n'hi ha en grans quantitats. Les molècules de NPG, compostes de carboni, hidrogen i oxigen, són gairebé esfèriques i interactuen de manera molt dèbil entre elles, cosa que els permet tenir certa llibertat de moviments, fins al punt que, per la seva mal·leabilitat, es col·loquen al límit entre els sòlids i els líquids. És per això que la seva compressió dóna uns resultats tèrmics tan grans, comparables als que, fins ara, estan donant els HFCs i HCs però sense els seus efectes secundaris adversos.

 

Segons la Universitat de Cambridge, el doctor Moya està treballant amb Cambridge Enterprises, el braç comercial de la institució, per aconseguir que aquesta tecnologia arribi al mercat, cosa que podria ser un pas molt important en la lluita per l'eficiència energètica i la reducció d'emissions contaminants i amb efecte hivernacle.