A l’Institut d’Astronomia de la Universitat de Hawaii, als Estats Units, un cosmòleg veterà, Brent Tully, ha passat els darrers trenta anys cartografiant l’estructura de l’Univers, i el passat més de juliol els seus col·laboradors i ells van publicar els darrers resultats que han aconseguit i que mostren la visió més completa del lloc que ocupa la Terra -i tota la Via Làctia- a l’espai, fent servir mapes en tres dimensions a tot color i que donen una visió completament nova de tot allò que sabem que existeix o ha existit.
L’escala és tan gran que, de fet, resulta pràcticament impossible trobar-hi la nostra galàxia, un punt minúscul unit als del seu voltant en una gran imatge que supera els límits de la nostra imaginació. I només és una part, probablement molt petita, del total.
Segons aquest gran mapa, l’Univers es divideix en quatre estructures bàsiques: clústers, filaments, llençols i buits. Mentre les tres primeres, independentment de la seva forma, són les zones més denses, on hi ha moltes galàxies, els buits són els espais entre elles, on no hi ha pràcticament i res i que, de fet, suposen la major part del volum de l’Univers conegut.
Gràcies a aquests buits, a més, les galàxies es poden moure, i per això el mapa no només mostra la matèria de l’Univers sinó també el seu moviment al llarg del temps gràcies a la força de la gravetat, que atreu les galàxies cap als clústers més densos en un procés llarguíssim i que les duu a distàncies que es mesuren en centenars de milions d’anys-llum.
Nosaltres som, doncs, en un indret minúscul, a la Via Làctia, una galàxia espiral de 100.000 anys-llum de diàmetre dins del Grup Local, un veïnat còsmic d’unes cinquanta galàxies entre les quals hi ha Andròmeda. Tot el Grup Local té un diàmetre d’uns tres milions d’anys-llum però es va encongint perquè tota la matèria que conté s’atrau entre ella. És per això que, d’aquí uns 4.000 milions d’anys, Andròmeda i la Via Làctia col·lisionaran.
Més enllà d’auquest veïnat hi ha altres clústers més petits en un radi d’uns 15 milions d’anys-llum que formen una estructura plana: el Llençol Local que es troba, és clar, envoltat del Buit Local. Dins del Llençol hi ha clústers molt més grans que el nostre com el de Virgo, a uns 50 milions d’anys-llum, i encara més enrere un grup de vuit clústers que ens atreuen cap allà. Són el centre d’un superclúster batejat com a Laniakea (“cel immens” en hawaià), que conté 100.000 galàxies i atreu tot el que té al voltant, inclosos nosaltres.
Per boniques que siguin les imatges, no només són per ser mostrades sinó que han servit per descobrir l’existència de Laniakea i per entendre moltes més coses del funcionament de l’Univers, gràcies a un model d’una escala sense precedents i que també permet comprovar si els models teòrics creats sobre el coneixement actual de la història de l’Univers són acurats o no. El que representa, però, per molt gran que sigui, només és una porció minúscula de l’Univers, i cada dia es continuen descobrint nous elements per afegir a aquest gran mapa.
