El disc d’estrelles que forma la nostra galàxia, la Via Làctia, no és estable i pla com havíem pensat fins ara. En comptes d’això, es deforma i es retorça a mesura que s’allunya del centre. Aquesta és la conclusió principal a què han arribat un equip d’astrònoms de la Universitat Macquarie (Austràlia) que, juntament amb companys de l’Acadèmia Xinesa de les Ciències, han elaborat un nou mapa 3D detallat de la Via Làctia, que s’afegeix al que va elaborar, i continua elaborant, el projecte Gaia de l’Agència Espacial Europea.
Tal i com expliquen a l’article que han publicat a la revista ‘Nature Astronomy’, des de molt lluny la nostra galàxia deu semblar un disc prim d’estrelles que orbita cada centenars de milions d’anys sobre un centre on milers de milions d’estrelles tenen la força gravitacional suficient per mantenir-lo unit. A mesura que ens allunyem del centre galàctic, però, aquesta gravetat es torna més feble i, a les regions més exteriors de la Via Làctia, el disc de gas ja no orbita en un pla estret sinó que s’expandeix, donant-li un aspecte deformat.
Els investigadors van fer aquest descobriment mentre elaboraven un catàleg d’estrelles variables anomenades Cefeides, la lluminositat de les quals canvia de forma periòdica i que, per tant, tenen un comportament previsible. Gràcies a això, els científics poden determinar la seva distància a la Terra amb una precisió d’entre un 95 i un 97%. Aquestes estrelles són estels joves d’una massa entre 4 i 20 vegades superior a la del Sol i unes 100.000 vegades més brillants. Durant la seva curta vida -consumeixen molt ràpidament el seu combustible- emeten pulsacions que duren dies o fins a un mes, cosa que permet calcular on són.
Gràcies a l’estudi de 1.339 Cefeides, que van servir com un punt de referència per a la resta d’objectes observats, els aatrònoms van elaborar el mapa en 3D de la Via Làctia, moment en què es van adonar de com es retorcen els seus braços a mesura que la distància del nucli es va fent més gran. El cas de la nostra galàxia, però, no és únic, ja que s’han observat una dotzena de galàxies llunyanes amb “deformacions” semblants. Segons els responsables de l’estudi, aquest fenomen es deu, probablement, a la mateixa força de torsió que exerceix l’interior de la galàxia sobre l’exterior.
No tots els seus companys, però, comparteixen la seva opinió. A l’article de la pàgina web de la cadena nord-americana NBC que es fa ressò d’aquesta descoberta, el periodista David Freeman cita l’astrofísica Heidi Jo Newberg, de l’Institut Politècnic Rensselaer de Troy (Nova York, Estats Units) que afirma que hi podria haver una altra explicació: “treballs recents han mostrat que les deformacions poden estar causades per galàxies nanes que estan orbitant o caient a la Via Làctia”.
