Fa uns 2.000 milions d’anys, l’esdeveniment d’extinció més gran de la història de la Terra va eliminar gairebé tots els éssers vius en el que es coneix com la Catàstrofe de l’Oxigen, una sèrie de processos que van causar un gran canvi a l’atmosfera del nostre planeta i, de retruc, la mort de la immensa majoria de la vida que s’hi havia desenvolupat fins aleshores.
Un equip de la Universitat de Stanford, als Estats Units, ha publicat un article a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ on explica els resultats de les seves darreres investigacions, que aporten informació addicional sobre com es va produir aquest fet clau en la història del món, ja que va marcar el moment en què els organismes que respiraven oxigen es van poder desenvolupar en totes les formes de vida que han existit des de llavors.
Els investigadors van prendre mostres de baritina, un mineral de més de 2.000 milions d’anys d’antiguitat, d’uns dipòsits de les illes Belcher, al Canadà, que serveixen com a registres químics congelats en el temps i han permès als científics conèixer la composició de l’atmosfera de la Terra en el moment de la seva formació. Pel que se sap de la Catàstrofe de l’Oxigen, l’aparició dels cianobacteris, la seva multiplicació i el fet que feien la fotosíntesi va fer que, un cop el ferro dels oceans no podia capturar més oxigen, comencés a alliberar-se a l’atmosfera.
Amb el temps, i a causa de la gran proliferació d’aquestes formes de vida, la composició de l’aire va anar canviant i el tant per cent d’oxigen va anar creixent fins a un punt insostenible. La majoria d’éssers vius de la Terra, entre un 80% i un 99,5%, eren anaerobis i van morir “enverinats” per aquest oxigen. Més tard, a més, aquest oxigen, en reaccionar amb el metà de l’atmosfera, va formar diòxid de carboni que, per bé que és un gas d’efecte hivernacle, és molt menys potent, causant un dels períodes glacials més llargs i intensos que s’han viscut mai al nostre planeta.
Gràcies a la baritina, els experts han pogut estudiar com era el món de fa més de 2.000 milions d’anys, fent servir un model que combina estudis i estimacions anteriors sobre la composició de l’atmosfera amb els registres químics obtinguts d’aquest material, que també permeten calcular millor quanta vida hi devia haver al planeta. Aquests estudis, a més, són molt rellevants en un moment en què l’atmosfera de la Terra també podria canviar a causa del canvi climàtic.
L’escalfament dels oceans fa variar la disponibilitat d’alguns nutrients i podria posar en perill la viabilitat d’alguns ecosistemes submarins cosa que, al seu torn, podria amenaçar els organismes que, com aleshores, hi continuen fent la fotosíntesi i que són responsables de més de la meitat de l’oxigen de l’atmosfera, un oxigen que, ara, la immensa majoria dels éssers vius del planeta necessiten per sobreviure.
