Les aurores polars, conegudes com “aurores boreals” a l’Hemisferi Nord i “aurores australs” a l’Hemisferi Sud, són un dels fenomens naturals més espectaculars que es poden observar al nostre planeta, especialment durant les llarguíssimes nits dels hiverns polars. Tot i que sovint la llum que emeten és tènue, a vegades esclaten en grans sanefes lluminoses que ocupen una gran part del cel nocturn.
A la revista ‘Earth, Planets and Space’, un equip de científics japonesos explica com ha calculat quina és la càrrega energètica d’aquests fenomens, que es produeixen quan partícules subatòmiques com els electrons, els protons i les partícules alfa -dos protons i dos neutrons junts- col·lisionen amb els àtoms d’oxigen i nitrogen de l’atmosfera a una alçada aproximada d’entre 80 i 150 quilòmetres. En xocar, es desencadena una reacció que és la que emet aquestes llums, que tenen una coloració molt concreta. Fent servir les darreres tecnologies disponibles i les dades obtingudes per observacions fetes des de l’espai, els investigadors han demostrat que les aurores polars tenen un paper molt important en la ionització d’una capa concreta de l’atmosfera, la ionosfera. Aquesta capa d’àtoms carregats és la que fa, entre altres coses, que les ones de ràdio rebotin i puguin arribar a indrets molt separats de la font de l’emissió.
El Sol genera feixos de partícules carregades -l’anomenat “vent solar”- que, quan arriben a la Terra i xoquen contra els àtoms de l’atmosfera, produeixen les aurores. Tot i que això feia temps que se sabia, l’energia que podien generar aquestes col·lisions era desconegut. El que tampoc no se sabia és que, segons afirmen els responsables d’aquest darrer estudi, és que uns electrons molt concrets amb una càrrega energètica molt elevada i que s’anomenen electrons del cinturó de radiació, tenen un paper molt important en la formació de les aurores. Aquests electrons, que provenen del camp magnètic de la Terra, també carreguen l’atmosfera durant les aurores, segons han confirmat les darreres observacions a què fa referència aquest treball.
En endavant, l’equip responsable d’aquest descobriment vol continuar treballant per entendre com s’alliberen els electrons del cinturó de radiació durant les aurores, per tal d’entendre la relació que tenen.
