MonPlaneta
El Nobel de Física premia descobriments sobre el Big Bang i els exoplanetes
  • CA
Els guanyadors del Premi Nobel de Física 2019 | Comitè Nobel

Els físics James Peebles, Michel Mayor i Didier Queloz han estat guardonats amb el Premi Nobel de Física d’enguany pels seus descobriments revolucionaris sobre l’Univers. En el cas de Peebles, el Nobel li ha estat concedit per les seves investigacions en l’evolució de l’Univers, mentre que de Mayor i Queloz se’n destaca el seu descobriment del primer exoplaneta orbitant una estrella de la seqüència principal, és a dir, semblant al nostre Sol. Ulf Danielsson, un dels membres del Comitè Nobel, ha comentat en una cerimònia a Estocolm (Suècia) que tots dos dos avenços “ens expliquen una cosa essencial, una cosa existencial sobre el nostre lloc a l’Univers”.

La radiació de fons de microones, un vestigi del naixement de l’Univers | NASA

El canadenc James Peebles ha estat reconegut amb aquest premi, el més important del món, per la seva contribució a comprendre l’evolució de l’Univers i el lloc que ocupa la Terra al cosmos. Juntament amb altres científics, va predir l’existència de la radiació de fons de microones, un dels vestigis del Big Bang. És gràcies a aquesta radiació que els científics han estat capaços de calcular l’edat, la forma i el contingut de l’Univers. En aquest sentit, el treball de Peebles, que ja té vuitanta-quatre anys però continua treballant a la Universitat de Princeton, es pot considerar essencial per a la comprensió de la història de tot el que forma el cosmos. Més endavant, Peebles també va investigar sobre la teoria de la matèria i l’energia fosques, fent avenços molt importants.

Reproducció artística de 51 Pegasi b | Devibort (CC)

Pel que fa a Michel Mayor i Didier Queloz, el seu descobriment de 51 Pegasi b, un gegant gasós que orbita una estrella de la seqüència principal a cinquanta anys-llum de nosaltres, ha estat la raó per la que han estat guardonats amb el Nobel de Física. Va ser el primer cop que es va trobar un planeta orbitant una estrella com la nostra i ho van fer amb una tècnica pionera en el seu moment, la de la velocitat radial. Mitjançant aquest mètode, es poden detectar móns molt llunyans de manera indirecta, gràcies a la deformació de l’estrella mare a causa de la gravetat del planeta que l’orbita. Tots dos científics continuen vinculats a la institució on treballaven quan van fer el descobriment: Mayor, que té setanta-set anys, és professor emèrit de la Universitat de Ginebra (Suïssa) mentre que Queloz, de cinquanta-tres, també treballa a la Universitat de Cambridge.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa