Els darrers càlculs sobre la pujada del nivell del mar indiquen que podria ser molt més gran que no es pensava a causa de la velocitat a què s’està fonent el gel de l’Antàrtida i de Grenlàndia. Tot i que les prediccions eren que, el 2100, es mantindria per sota d’un metre, un nou estudi publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ afirma que aquesta xifra es duplicarà i que, a causa d’això, centenars de milions de persones podrien ser desplaçades de les seves llars.
El 2013, el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va incloure, en un dels seus informes, que les aigües, a causa de l’escalfament del planeta i si no s’aturaven les emissions de gasos d’efecte hivernacle, pujarien entre 52 i 98 centímetres fins a finals de segle. Molts científics, però, van opinar que era una estimació conservadora i que els models emprats per calcular la influència de les capes de gel en el nivell del mar no cobrien totes les incerteses sobre com s’estan fonent i quina serà la seva evolució.
És per això que un grup d’investigadors format per alguns dels experts més reconeguts sobre la matèria ha elaborat un nou estudi que conclou que, si tot continua igual, el nivell del mar pujarà entre 62 i 238 centímetres en el pitjor dels escenaris d’escalfament global, si es tenen en compte les glaceres fora dels casquets polars i l’expansió termal de l’aigua a causa del seu augment de temperatura.
Si l’escalfament global es manté en 2ºC, és a dir, una mica per sobre dels objectius de l’Acord de París, la de Grenlàndia continuarà sent la massa de gel que tindrà una contribució més gran a la pujada del nivell del mar. Si se supera aquest augment de temperatura, però, la de l’Antàrtida, molt més gran, la superarà. L’oest del continent glaçat podria tornar-se altament inestable i parts de l’est també podrien començar a fer contribucions molt significatives a l’aigua del mar. Això seria en el pitjor dels casos però, si arribés a passar, tindria unes conseqüències enormes per al nostre planeta.
Per començar, es perdrien uns 1,8 milions de quilòmetres quadrats de terres emergides, moltes de les quals serien en zones de cultiu tan importants com el delta del Nil. Els atols del món despareixerien per complet, altres zones del planeta es tornarien pràcticament inhabitables i grans ciutats com Londres, Nova York, Shangai o Barcelona estarien greument amenaçades.
En total, uns 200 milions de persones veurien com la seva vida canvia, en major o menor mesura, només a causa de la pujada del nivell del mar. Aquest escenari, però, encara és evitable si hi ha una gran reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle durant les properes dècades. De fet, els científics afirmen que només hi ha un 5% de possibilitats d’arribar al pitjor cas però que, tot i això, no es pot ignorar.
