Un estudi dut a terme per la NASA ha conclòs que l’augment de l’acumulació de neu a l’Antàrtida al llarg del segle XX va frenar la pujada del nivell del mar en 1cm. La massa de gel que va guanyar el continent gràcies a aquest fenomen, però, només va suposar un terç de la que va perdre a causa de l’escalfament global, que està fonent els casquets polars. Així doncs, tot i que neva més, l’Antàrtida continua encongint-se, segons explica la mateixa agència espacial nord-americana a la seva pàgina web. El que passa, però, és que les nevades al continent van impedir que la pujada del nivell del mar fos superior durant el segle passat.
Els casquets polars creixen mitjançant l’acumulació de neu i s’encongeixen amb la fusió i la formació d’icebergs. Actualment, tant el casquet Àrtic com l’Antàrtic estan perdent molt més gel del que guanyen, causant aproximadament la meitat de la pujada del nivell del mar que s’observa. El nivell del mar, al cap i a la fi, varia segons els canvis en les nevades, que modulen quanta aigua queda atrapada als casquets polars. Mesurar les nevades a l’Antàrtida, però, és molt difícil, ja que hi ha poques estacions meteorològiques i la majoria són a les costes del continent, els satèl·lits no confonen la neu que vau amb la que ja és a la superfície… Els models climàtics tampoc no resulten gaire útils en aquest cas. Així doncs, l’únic que queda és l’extracció de cilindres de gel de la superfície de l’Antàrtida que, gràcies a l’anàlisi de les seves capes, mostren quanta neu ha caigut durant un període de temps determinat. Aquest procés, però, és complicat i tampoc no és representatiu de tot el continent.
Els científics, doncs, van reconstruir la quantitat de neu que va caure a l’Antàrtida i les illes properes entre 1801 i 2000 fent servir 53 cilindres de gel i tres anàlisis per satèl·lit. Els cilindres només donen dades de punts concrets però, comparant-los amb les simulacions fetes amb les imatges obtingudes des de l’espai, es va poder calcular l’àrea que representava cadascuna de les mostres i van adonar-se que l’acumulació de neu, al llarg del segle XX, va ser 1cm més gran cada dècada i que, a partir de 1979, aquesta quantitat es va duplicar. Les nevades actuals, doncs, són extraordinàriament inusuals.
L’explicació d’això, però, és força senzilla: concorda amb el resultat d’una atmosfera que s’està escalfant, acumula més humitat i, combinat amb els canvis en els vents polars, causats pel forat de la capa d’ozó, fan augmentar les precipitacions en forma de neu a l’extrem sud del planeta. Així doncs l’increment de les nevades, com l’increment de la fusió del gel, ha estat causat pels humans. El primer, però, no és suficient per compensar el segon.
