La natura pot reduir l'ús de pesticides i el seu impacte ambiental

Atreure espècies depredadores dels animals que s'alimenten de les plantacions abarateix costos i fa millorar la qualitat i la quantitat de les collites
| D.P.

Atreure ocells, rat-penats i altres tipus de vertebrats a horts i camps de conreu pot ser una forma natural de controlar les plagues i altres espècies perjudicials per a les collites i, alhora, de reduir tant el cost com l'impacte ambiental de l'ús d'insecticides. Un estudi de la Michigan State University, publicat a la revista Agriculture, Ecosystems and Environment, en recull exemples molt significatius i variats de com agricultors d'arreu del món estan fent servir la natura com a alternativa sostenible que a més, en alguns casos, pot arribar a augmentar el volum de les collites i, alhora, a servir com a mecanisme per contribuir a la supervivència d'espècies amenaçades i de regulació de l'ecosistema.


La directora de l'estudi, Catherine Lindell, va començar la seva investigació fent proves preliminars al mateix estat de Michigan, instal·lant nius artificials a prop d'horts de cirerers. Els falcons que hi van anar a viure de seguida van començar a alimentar-se dels saltamartins, els estornins i les diverses espècies de rosegador que, normalment, contribueixen a malmetre les collites de cireres. L'estudi, però, també es va fixar en usos semblants que es duien a terme arreu del món. A Indonèsia, per exemple, l'ús d'ocells i rat-penats aconsegueix que les explotacions agrícoles estalviïn milions de dòlars cada any en altres mecanismes de control de plagues. Gràcies a això, a més, les plantacions de cacau d'aquest país han observat increments a les collites de l'ordre de 300 quilograms per hectàrea gràcies a aquest mètode de contenció de plagues. A Jamaica, atreure ocells que s'alimentessin d'una plaga que afecta les plantacions de cafè ha aconseguit estalviar centenars d'euros per hectàrea en insecticides, a més dels beneficis pel medi ambient. A l'estat espanyol, la construcció de nius artificials a prop de camps d'arròs va fer augmentar la població de rat-penats i reduir l'impacte de diverses plagues als cultius. El cas més interessant recollit a l'estudi, però, és el de Nova Zelanda, on els productors de raïm ha aconseguit recuperar la presència de l'única espècie de falcó nadiua del país, que es troba amenaçada, alhora que protegeixen les seves vinyes d'algunes plagues.


 

El pas següent d'aquesta recerca és estudiar quina és la millor manera d'atreure cada tipus de depredador i també comprovar si és possible, i de quina manera, traslladar iniciatives d'aquest tipus a grans explotacions agràries. Investigar més en aquest sentit pot millorar la comprensió de la interacció entre els depredadors i la seva presa, com afecta a l'ecosistema i quin paper poden tenir els humans protegint aquestes interaccions. Un cop es tinguin resultats més acurats i extensos, es podrà elaborar un manual de bones pràctiques i fer-lo accessible a qui hi tingui interès. A més, Lindell ha afirmat que el seu proper estudi inclourà aspectes econòmics, com ara la inversió necessària per a les intervencions i el seu retorn, tant en estalvi en insecticides com en augment de la producció i creació de llocs de treball.





Comentaris
Gerard
Hola M’agradaria conèixer la font de la informació donada respecte les plantacions de cacau a indonèsia Gràcies

envia el comentari