Després de nou anys a l’espai recollint dades que indiquen que l’espai és ple de milers de milions de planetes, més que estrelles, el Telescopi Espacial Kepler de la NASA s’ha quedat sense combustible per continuar funcionant, segons ha informat la mateixa agència espacial nord-americana.
Així doncs, s’ha decidit retirar la nau en la seva òrbita estable actual, lluny de la Terra, deixant un llegat de més de 2.600 planetes descoberts fora del nostre sistema solar, molts dels quals podrien ser habitables, i superant de lluny totes les expectatives dipositades en ella, creant tot un nou camp de recerca per a la comunitat científica i obrint un horitzó nou de possibilitats fora del nostre planeta.
El telescopi Kepler ens ha mostrat l’enorme diversitat de planetes que hi ha a la nostra galàxia. Les seves anàlisis més recents conclouen que entre el 20 i el 50% de les estrelles que veiem a la nit probablement tenen petits planetes, segurament rocosos, molt semblants en mida a la Terra i que són a la zona habitable al voltant dels astres que orbiten, és a dir, que poden tenir aigua en estat líquid.
La mida planetària més habitual que ha trobat la Kepler no és al nostre Sistema Solar -entre la de la Terra i la de Neptú-, i encara hem d’aprendre’n molt. A més, també va observar que els sistemes planetaris molt atepeïts són habituals, sovint amb tants planetes al voltant d’una estrella que fan que, en comparació, el nostre Sistema Solar sembli un erm.
Quan la missió Kepler va començar a preparar-se, fa 35 anys, no es coneixia ni un sol planeta fora del nostre Sistema Solar. Ara sabem que n’hi ha a tot arreu, una mostra claríssima de la importància que ha tingut aquesta missió per a la nostra comprensió de l’univers.
Llançada el març de 2009, el Telescopi Espacial Kepler combinava l’última tecnologia en mesures de brillantor estel·lar amb les càmeres digitals més avançades del moment. Se la va col·locar de manera que sempre mirava a un espai de la constel·lació del Cigne on hi ha aproximadament 150.000 estrelles i va fer el primer estudi sobre els planetes de la nostra galàxia, sent la primera missió de la NASA que detectava planetes de la mida de la Terra a la zona habitable dels seus astres.
Quatre anys després, quan ja havia completat la seva missió principal, una sèrie de problemes mecànics van aturar les observacions, però es va aconseguir arreglar fent que el camp de visió del telescopi canviés cada tres mesos. Així també van aconseguir prolongar la missió, que es va anomenar K2 i que va fer que el nombre d’estels examinats pel Kepler superés el mig milió.
Gràcies a les seves observacions, els investigadors han aconseguit entendre millor el funcionament de le estrelles i els planetes que les orbiten. A més, però, les dades del telescopi Kepler han ajudat altres camps de l’astronomia, com la història de la Via Làctia i els primers estadis de les supernoves, que es fan servir per estudiar l’expansió de l’univers. Les anàlisis de la segona part de la missió, a més, es van fer públiques perquè tothom pogués fer-les servir i permetent preparar altres missions.
Segons la NASA, de fet, s’espera que les dades del Kepler es facin servir durant una dècada, aconseguint fer nous descobriments, ja que abans de retirar-la es van fer moltes campanyes d’observació i es van continuar recollint imatges fins i tot després dels primers avisos que el combustible s’estava acabant. Les darreres, de fet, complementaran les dades del nou cercador de planetes de l’agència espacial nord-americana, la Transiting Exoplanet Survey Satellite, que van enviar a l’espai a l’abril.
En base a les observacions del Kepler, el TESS cercarà planetes al voltant de les 200.000 estrelles més brillants i properes a la Terra, que després podran ser examinades més de prop buscant signes de vida per missions com el Telescopi Espacial James Webb, també de la NASA.
