Aquest dimarts, el satèl·lit Cryosat-2 de l’Agència Espacial Europea (ESA) va rebre l’autorització necessària per augmentar la seva òrbita una mica menys d’un quilòmetre. Gràcies a això, les seves observacions seran molt més coincidents amb la d’un satèl·lit de la NASA, l’Icesat-2, i ajudaran els científics europeus i nord-americans a tenir una visió única i molt detallada del gel de l’Antàrtida, en una alineació de satèl·lits que permetrà fer els primers mapes realment fiables del gruix del glaç ja que, amb un de sol, resulta molt més difícil de calcular.
Normalment, la neu que s’acumula sobre el gel de l’Antàrtida, especialment del flotant, no només pot fer que sembli més gruixut sinó que, al contrari, pot empènyer el gel cap avall i fer-lo semblar més prim. Gràcies als instruments dels dos satèl·lits combinats, però, aquest problema podria solucionar-se: si l’Icesat de la NASA fa servir un làser per mesura la distància que el separa de la superfície -i per tant l’alçada dels objectes-, el Cryosat-2 fa servir un radar, que en comptes de rebotar a la neu arriba a una profunditat més gran. Fins ara, s’han fet servir models climatològics per establir gruixos estimats tant a l’Àrtic com a l’Antàrtida, i tot i que en el primer cas sembla que funcionen força bé, en el segon la seva utilitat és gairebé nul·la.
Aquest fet resulta especialment problemàtic tenint en compte que, a l’hivern, el gel antàrtic ocupa fins a divuit milions de quilòmetres quadrats i, a l’estiu, es redueix a entre dos i tres milions. Sense saber-ne el gruix, els canvis i la massa de gel total són molt difícils de calcular. Ara, però, està planejat que el Cryosat-2 canviï la seva òrbita a partir del 16 de juliol per, cada dia i mig, coincidir amb l’Icesat-2 damunt del Pol Sud durant unes quantes hores i observar-lo alhora.
