Els nadons dissenyats genèticament podrien ser una realitat d'aquí a dos anys

Un nou informe científic afirma que podrien protegir les persones de moltes malalties i ser creats seguint criteris ètics
Un pare amb la criatura
Un pare amb la criatura | Pixabay

Els nadons modificats genèticament per protegir-los de malalties podrien ser una realitat en un termini de dos anys, segon un estudi publicat la setmana passada a la revista 'Bioethics'. Segons el seu autor, Kevin Smith, de la Universitat Abertay, a Escòcia, l'edició genètica actualment presenta prou pocs riscos com per ser emprada en embrions humans de manera ètica i els seus avantatges són "altament desitjables". Per a ell i per a altres científics de tot el món, canviar l'ADN dels embrions per prevenir la transmissió de malalties congènites, tot i que en contra hi ha els qui temen que aquesta mateixa tecnologia es pugui fer servir per fabricar nadons a la carta, sense cap finalitat mèdica.

 

Un primer avenç en aquest sentit va tenir lloc el novembre de 2018 quan un científic xinès va anunciar el naixement dels primers nadons nascuts d'embrions modificats per fer-los resistents al virus de la SIDA. En casos com aquest, si més no per a Smith, aquests procediments estan justificats i podrien donar esperança als pares que temen transmetre a la seva descendència malalties perilloses o propensions a desenvolupar malalties cardiovasculars, càncers i alguns tipus de demències. Així, l'esperança de vida global podria créixer substancialment. Tot i això, el mateix Smith recomana que els projectes de modificació genètica es desenvolupin lentament perquè, a dia d'avui, una gran part de la societat s'hi oposa, malgrat que afirma que es podria fer en un termini de temps molt curt.

Cadena d'ADN
Cadena d'ADN | Pixabay

A l'altra banda, però, part de la comunitat científica ha protestat contra les afirmacions de Smith. L'oposició a la creació de nadons modificats genèticament, fins i tot en les condicions que ha exposat, és per raons diverses. Alguns creuen que no s'ha experimentat prou per poder afirmar categòricament que les tecnologies existents són segures i, per tant, que cal anar amb compte. A més, també hi ha experts que afirmen que cal un debat públic i canvis legislatius per assegurar-se que tot el procés es duu a terme amb prou garanties legals. En el cas del científic xinès que va modificar genèticament embrions per protegir-los de la SIDA, per exemple, van ser suspesos de la seva feina per incomplir les lleis del país.

 

Els darrers estudis publicats per la Universitat de Harvard i l'Institut Tecnològic de Massachusetts, als Estats Units, han anunciat el desenvolupament d'una tecnologia que podria corregir fins al 89% dels defectes genètics dels embrions, inclosos els relacionats amb malalties greus. Que això es converteixi en una realitat tangible, però, encara podria trigar força temps.