Morir-se també és una qüestió ecològica

La incineració i l'enterrament tradicional tenen un impacte en el medi ambient, per això d'arreu arriben propostes per reduir la petjada ecològica
Cementiri de Montjuïc
Cementiri de Montjuïc | Wikipedia

 

A Catalunya l’any 2018 van morir prop de 66.000 persones i totes elles van ser enterrades o incinerades que són els dos únics mètodes que permet la llei.

 

En el moment de la mort, emocionalment complicat per les persones properes, si el difunt no ho ha deixat tot lligat s’han de prendre decisions difícil que no tenen a veure amb els sentiments. Decisions pràctiques sobre l’eliminació del cos: quants diners es gastaran, la mitjana ronda els 3.000 euros, i de quina manera es farà. I és en aquesta segona decisió on hi entra al consciènca ecològica de cadascú.

 

D’entrada ni el tradicional enterrament a un cementiri ni la incineració no són innocus pel mediambient. El servei funari tradicional xoca amb la natura: els fèretres es fan amb fusta tallada amb productes derivats de la desforestació, s’usen components metàl·lics, fibres sintètiques de teles, vernissos, etc. 

 

Forn crematori

 

I per incinerar un cos calen temperatures superiors a 800ºC a un forn crematori, a més de 20 litres d’oli i mig quilo de  carbó activat per filtrar possible emissions contaminants o de metalls pesants. I fins i tot així, s’emeten a l’atmosfera més de 27 kg de CO2 per cada cos que es crema.

 

Tenint en compte aquest impacte comencen a aparèixer propostes per minimitzar-lo, com taüts fets amb amb materials reciclats o urnes biodegradables. Amb tot és una reducció petita. És per això, que fora de les nostres fronteres s’estan posant en pràctica nous mètodes que permeten fer d’aquest moment un últim compromís amb el planeta.

 

Així des de Califòrnia Jae Rhim Lee, ha creat Coeio, una empresa que comercialitza un vestit fet amb material biodegradable que en el moment de la mort es posa al difunt per enterrar-lo. Va farcit d’una mena de fongs que acceleren al descomposició i així la matèria orgànica torna a la terra, i l’impacte sobre el medi ambient és mínim.

 

Enterrament amb un vestit biodegradable
Enterrament amb un vestit biodegradable | Coeio

 

Més espectacular per la seva complexitat és el sistema de promació. La sueca Susanne Wiigh-Mäsak ha ideat una manera de descompondre el cos summergint-lo en nitrògen líquid a -196ºC. La matèria orgànica torna molt fràgil i mitjançant una vibració mecànica o ultrasons el cos es converteix en pols. D’aquestes restes se’n fa un triatge de metalls contaminants, i el que queda és totalment ecològic.

 

 

 

Una altra proposta que arriba des de Itàlia és la de Capsula Mundi. L’enterrament es fa en una mena de càpsules en forma d’ou que incorporen llavors per tal que el cos en descomposició es converteixi en els nutrients que faran crèixer plantes o arbres.

 

 

 

Cap d’aquests mètodes no es permeten a l’estat espanyol, però qui sap si d’aquí a un temps s’incorporaran perquè morir també deixa una petjada ecològica.