La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha inaugurat aquest dijous la jornada que s’ha fet a Barcelona en el marc del Dia Internacional dels Boscos, i que ha comptat amb un centenar d’assistents. A la Jornada també hi ha assistit la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat, Mercè Rius, la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol, el director del Centre de Ciència i Tecnologia de Catalunya (CTFC), Antoni Trasobares i el director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Joan Pino. Durant la jornada s’ha presentat el futur portal de Boscos i Canvi Climàtic de Catalunya, una pàgina on s’hi podrà trobar tota la informació sobre boscos que s’ha anat generant a Catalunya, i les eines per a poder-la utilitzar. S’espera que estigui disponible en els propers dos anys.
Per poder fer front a la situació de context de canvi climàtic dels nostres boscos (risc d’incendis, sequeres, malalties,…), és bàsic disposar en un format entenedor i ben estructurat la millor informació sectorial i la més rellevant obtinguda des de la recerca. El CTFC i el CREAF seran els dos centres de referència que nodriran i coordinaran aquesta plataforma. La base d’aquest portal seran dos projectes interconnectats en un marc conjunt: l’Observatori Forestal Català i el nou Laboratori Forestal Català. Dues peces, cadascuna amb objectius i públics diferents, però que tindran un objectiu comú: unificar, difondre i posar a disposició dels usuaris la informació existent sobre els boscos catalans per millorar-ne el seu coneixement i la seva gestió i conservació. Aquesta informació serà útil per a les futures polítiques del sector, per a la recerca i a la societat en general.
La consellera Teresa Jordà en la seva intervenció ha lloat la importància del treball conjunt d’aquests dos centres de transferència de coneixement cap al món social i econòmic de la recerca. Jordà ha explicat que tenim al costat de casa la major central de producció d’energia sostenible, la fusta i “que hem de ser capaços de transformar aquesta energia, no només en calor sinó també en llocs de treball, en gestió sostenible, en preservació de biodiversitat i en acció rural”. També s’ha referit a la importància de l’educació ambiental i sobretot forestal perquè cal “més conscienciació sobre el paper importantíssim i els beneficis que exerceixen els boscos al nostre país”.
Per la seva banda, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, ha posat en valor la col·laboració entre l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el CREAF per ampliar el coneixement de la interrelació entre boscos i canvi climàtic. Rius ha celebrat que es “posi a disposició de personal dedicat a la recerca i gestió informació que estava dispersa i poc accessible”, i ha assegurat que la iniciativa servirà per “generar més coneixement que ens servirà per intentar mitigar els impactes del canvi climàtic, protegir més els boscos i estar més preparats per al futur”. “Hem de tenir una visió més global i considerar boscos, aigua i canvi climàtic com aspectes interrelacionats”, ha apuntat.
El CREAF i el CTFC desenvoluparan el Laboratori Forestal Català, un espai de consulta, anàlisi i descàrrega de dades que permetrà a tècnics i investigadors accedir a la informació forestal de base. Un lloc interactiu que ha de permetre als investigadors i les persones que gestionen els ecosistemes forestals jugar amb les dades i crear nova informació per la gestió i la presa de decisions. Aquest laboratori contindrà, per exemple, treballs, dades i cartografia obtingudes durant d’anys de col·laboració entre el CREAF, el CTFC i les dues direccions generals de la Generalitat. Així, en el portal s’hi trobarà l’IFNapp, la nova versió del MIRABOSC, el CANVIBOSC, el CatDrought (sistema de modelització per al monitoreig de l’estrès per sequera dels boscos a Catalunya), els FORESMAP, Indicadors de biodiversitat forestal, la cartografia LIDAR en alta resolució i el DeBosCat.
En la jornada d’avui s’ha presentat la primera part del Laboratori que s’inclourà al futur portal: l’IFN app, un visualitzador de mapes que permet bolcar, filtrar i creuar totes les dades dels inventaris forestals catalans. Aquest sistema estarà disponible on-line des d’avui en aquesta direcció web. IFN app posa a diposició des d’avui les dades del quart inventari forestal, les últimes disponibles. Aquestes dades fan pal·les que, tot i que els boscos catalans segueixen absorbint més CO2 del que emeten, el ritme amb el que ho fan ha disminuït un 17% els darrers 15 anys. En el període 1990-2000 i el període 2001-2015 els boscos de Catalunya han passat d’absorbir 4,3 tones de CO2 per hectàrea i any a absorbir-ne 3,5. Aquesta reducció en la capacitat d’embornal es deu en bona part al propi desenvolupament dels boscos, molts dels quals ja no són tan joves i vigorosos com a finals del segle passat, a la manca de gestió sostenible d’una part important dels boscos més densos, i als efectes negatius directes del canvi climàtic (sequera, malalties i plagues, risc d’incendis).
Cal tenir en compte que aquest balanç correspon només als boscos vius en peu. La valoració integrada de la mitigació del canvi climàtic haurà d’incloure també altres aspectes com el cicle de vida dels productes fusters resultants de les tallades, o la substitució de combustibles fòssils per biomassa forestal en la generació d’energia. Els coordinadors del Laboratori del CREAF i del CTFC han pogut comprovar també que les alzines són l’espècie que més contribueix a l’absorció de CO2 a Catalunya, amb una mica més d’un milió de tones de CO2 cada any, seguida pel pi roig, amb 860.000 tones i el pi blanc, amb 770.000 tones. En aquest sentit, la informació es pot calcular també per comarques i veure, per exemple, quines són les 10 comarques catalanes que més CO2 absorbeixen cada any gràcies als seus boscos. Alt Urgell, Ripollès, Garrotxa, Osona i Berguedà encapçalen aquesta llista amb valors que van entre les 258.000 tones del Berguedà i les 406.000 tones de l’Alt Urgell.
