Milers de femelles de pingüí es perden cada any a Amèrica del Sud

El fenomen es repeteix entre el nord d'Argentina i el sud del Brasil, a 1.000 quilòmetres de la seva àrea de cria. Fins ara, però no se sabia per què el sexe hi tenia relació
Pingüí de Magallanes
Pingüí de Magallanes | Wikimedia Commons

Cada any milers de pingüins de Magallanes es perden al llarg de les costes d'Amèrica del Sud, entre el nord d'Argentina i el sud del Brasil i a uns 1.000 quilòmetres de l'àrea de cria que era el seu destí veritable. Un nou estudi, publicat a la revista 'Current Biology', ha aportat una nova dada sobre aquests pingüins perduts que, fins ara, es desconeixia. La majoria d'aquests ocells perduts són femelles, i se sabia, però això no és el realment important sinó que ara s'hi ha trobat una explicació. Per norma general, les femelles de pingüí de Magallanes d'aventuren molt més al nord que els mascles, fent que sigui molt més fàcil que acabin tenint problemes de tot tipus.

 

Les amenaces d'origen humà són moltes per als pingüins de Magallanes. A les costes d'Argentina, Uruguai i el Brasil, la pol·lució de les aigües, la captura accidental per part de pescadors o la manca d'aliment a causa de l'explotació dels bancs de peixos per part de la mateixa indústria de la pesca són perills que només fan que augmentar a mesura que es va més al nord. Així doncs, les femelles, que tendeixen a desplaçar-se més que els mascles, tenen moltes més probabilitats de veure's afectades per tots aquests factors.

 

Pingüí de Magallanes
Pingüí de Magallanes | Wikimedia Commons

 

Els investigadors ja sabien que la majoria de pingüins perduts a les costes sudamericanes eren femelles, però no sabien per què. Tot i que no en tenien dades, no hi havia cap indici que els mascles i les femelles es separessin durant els hiverns. Ara l'observació ha demostrat que sí que ho fan. L'equip responsable de l'estudi va enregistrar el comportament migratori de 14 pingüins de Magallanes -8 mascles i 6 femelles- durant l'època fora de cria de l'any 2017, que va començar a finals de febrer. Els ocells van començar la seva migració, que va durar fins l'abril, i després van tornar a l'àrea de cria entre els mesos de setembre i octubre. Durant l'hivern austral, les dades mostren que les femelles van arribar a punts molt més septentrionals que els mascles.

 

Els científics sospiten que aquestes diferències de comportament entre sexes tenen a veure amb la competició pel menjar o altres factors com ara la mida, i pensen que els pingüins que viatgen més al nord s'exposen a molts més perills, augmentant la probabilitat de perdre's. Sigui quina sigui la raó, però, la pèrdua de més femelles d'entre la població en edat de reproduïr-se pot ser una amenaça seriosa per a la viabilitat del pingüí de Magallanes. A més, segons sembla, els exemplars joves es perden més sovint que els grans, cosa que posa encara en més perill el futur de l'espècie.



Comentaris

envia el comentari