La mida dels mamuts i altres megaherbívors va ser clau per la seva supervivència

En un entorn fred, sec i poc productiu, podien ingerir gastant el mínim d’energia. Pel seu tamany, a més, ajudaven a desfer la neu i "llaurava" la terra, afavorint el creixement de l'herba. Les dades s’han obtingut amb uns nous models matemàtics que prediuen l’evolució del paisatge i l’efecte dels herbívors
Mamut llanut
Mamut llanut | Flying Puffin (Flickr)

Un estudi publicat a Nature Ecology and Evolution conclou que els grans herbívors que vivien a les tundres i estepes del centre d’Europa, com ara els mamuts, van sobreviure precisament gràcies a la seva mida gegantina. “No és que ser grans fos només un avantatge, era una obligació. Necessitaven ser enormes”, explica Josep Peñuelas, investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas al CREAF i autor de l'estudi. Les matemàtiques mostren que aquesta característica va ser clau en el seu èxit abans que els humans els extingissin: com més grans eren, més baixava el seu ritme metabòlic i millor aprofitaven l’energia. A més, eren capaços d'ingerir i digerir més aliment, entre altres coses perquè tenien un intestí més llarg. Per si això fos poc,durant la cerca d’aliment, les seves enormes potes remenaven més la neu i aixafaven les catifes de molsa. Gràcies a això, el terra quedava "llaurat" i s’omplia d’herba fresca més aviat i en molta més quantitat.

Durant la darrera glaciació -110.000 a 10.000 anys a.C- les tundres i estepes d'arreu d’Europa estaven poblades per moltíssims herbívors, molts dels quals eren d'unes dimensions que mai més no s'han tornat a repetir en els seus "cosins" de l'actualitat, com el cavall gegant, el rinoceront llanut o el mamut, que en el cas de l’espècie Mammuthus trogontherii podia pesar deu tones i fer fins a cinc metres d’alçada. L'elefant africà, en comparació, arriba a les 6 tones i als 3,5 metres d'alçada. Tot i això, als hàbitats on vivien només hi creixia molsa, herba i poca vegetació més. Com pot ser que un hàbitat tan pobre mantingués una població tan nombrosa d'herbívors tan enormes? Les conclusions de l'estudi s'han extret utilitzant models matemàtics clàssics que fins ara es feien servir per mesurar el reverdiment de la terra però, en aquesta ocació, s'hi ha afegit el paper dels grans herbívors, una variable que no s'havia emprat gaires vegades fins ara.

 

Aquest mateix model també s'ha testat amb els grans herbívors del present. Els resultats mostren que si els humans no haguéssim modificat l’ús de la terra com ho hem fet fins ara, eliminant pastures per fer-hi conreus o destruint molts hàbitats amb la urbanització, el planeta hauria pogut mantenir gairebé el doble de grans herbívors dels que el poblen a dia d'avui. Aquesta dada és especialment rellevant si tenim en compte que el 60% dels grans herbívors contemporanis -elefants, rinoceronts, goril·les, etc- es troben en perill d'extinció.