Un nou estudi mostra que els musclos, absorbeixen fibres de microplàstics presents a l’oceà però que, ràpidament, les filtren i les tornen a escopir. Aquesta és la conclusió d’una investigació duta a terme per científics del Laboratori Bigelow de Ciències Oceàniques, als Estats Units, i que ha estat publicada a la revista ‘Marine Pollution Bulletin’. Els microplàstics són presents a tots els oceans, des de les costes fins als indrets més remots. El seu impacte afecta tots els animals, ja que són ingerits pel zooplancton i, a partir d’aquí, poden ascendir a través de la cadena tròfica fins a arribar, fins i tot, als humans.
Les fibres són el tipus de microplàstic més abundant- Es trenca de la roba que portem -tant durant l’ús com a la rentadora- i que té una mida prou petita com per ser ingerida per éssers tan minúsculs com el zooplancton. Tot i això, els microplàstics, i especialment les fibres, no han estat l’objecte de gaires estudis fins ara. En aquest cas, però, els científics van voler conèixer com tractaven les gibres alguns animals per mirar d’entendre el seu ascens en la cadena tròfica, ja que pot afectar directament els animals o també pot anar-se acumulant fins a arribar als animals que s’alimenten dels animals que s’alimenten d’ells… i, a dalt de la cadena, hi ha els humans. Com més plàstics hi hagi al mar, més organismes en tindran al seu interior.
A través d’una sèrie d’experiments al laboratori, els investigadors van comprovar que els musclos expulsen la gran majoria de les fibres que ingereixen, cobrint-les en una mena de moc i escopint-les. Aquest mètode aconsegueix protegir-los amb força eficiència de les fibres i evita que acabin formant part dels seus cossos. Tot i això, una de cada deu fibres aconsegueix superar aquesta protecció i acaba als seus teixits. Dur-los a aigües netes, però, aconseguia que els musclos comencessin a expulsar aquestes fibres, també, fins a eliminar-les gairebé del tot. Aquest estudi amb fibres de microplàstic és important perquè remarca com d’important és per als experiments al laboratori recrear l’entorn natural dels animals acuradament, especialment si es vol conèixer una cosa tan crucial com els efectes dels microplàstics als ecosistemes marins. La tasca que hi ha per endavant, doncs, encara és molt gran.
