Són una mena d’amenaça invisble. Plàstics microscòpics difñicils de detectar i de filtrar però que cada vegada són més presents a tot arreu. Un estudi de l’AWI, Institut Alfred Wegener del Centro Helmholtz per a la Investigació Polar i Marina d’Alemanya, han confirmat, per primera vegada, que aquests microplàstics viatgen també per l’atmosfera i acaben en paisatges de neu com l’Àrtic o els Alps.
Aquests investigadors han descobert que les partícules de microplàstics es mouen a través de l’atmosfera en distàncies molt llargues i després s’eliminen de l’aire per precipitació, la majoria de les vegades en forma de neu.
Any rere any, milions de tones de plàstics arriben als rius, a les aigües costaneres i a les profundiats de l’Àrtic. Amb el moviment de les onades i per la radiació del sol, aquestes deixalles es descomposen graduament en trossets cada vegada mes petits.
Fins ara no se sabia si era possible que el transport d’aquests materials tòxics es pogués fer a través de l’aire però aquestes últimes investigacions ho confirmen. En el gel de l’Àrtic s’hi han arribat a trobat fins a 14.000 partícules per litre. Una xifra baixa si es compara amb d’altres mostres de Baviera per exemple, en les qual s’hi han detectat fins a 154.000 partícules per litre, però molt alta si tenim en compte que estem parlat d’un lloc remot.
Una de les investigadores, Melanie Bergmann, assegurava però que “ara que hem desmotrat que aquestes partícules es mouen per l’aire en grans quantitats, la pregunta que ens hem de fer és, quina quantitat de plàstic estem respirant diàriament”.
Tot i que no es referia als microplàstics fruit de la degradació, sinó als components tòxics associats de l’ús d’elements domèstics, recordem que l’investigador Miquel Porta, explicava a Món Planeta que mengem plàstic cada dia.
