El Departament de Salut va informar del primer cas de coronavirus a Catalunya el passat 25 de febrer. Un mes després, la situació és radicalment diferent: s’han diagnosticat 9.937 casos i 516 persones han mort. La població, majoritàriament, no surt de casa i el sistema sanitari s’està transformant a gran velocitat per atendre els casos greus de COVID-19. L’Organització Mundial de la Salut en va declarar la pandèmia l’11 de març, i les mesures per aturar els contagis es van precipitar i van culminar amb la declaració de l’estat d’alarma per part del govern espanyol el dia 14: només es pot circular per comprar productes bàsics, anar al metge i a treballar o tenir cura de persones dependents.
El primer cas de coronavirus a Catalunya, confirmat el 25 de febrer, va ser una dona que havia viatjat al nord d’Itàlia. El virus ja s’havia estès en alguns països més enllà de la Xina i la ciutat de Wuhan, on va començar. L’endemà, amb un segon cas importat del virus a Catalunya, Salut preveu un “degoteig” de casos en els següents dies, sobretot per la ràpida propagació del virus al nord d’Itàlia. Les autoritats assenyalen que aquest és un escenari que els preocupa relativament mentre els casos siguin importats i que la situació canviaria si se’n comencessin a detectar de comunitaris. L’estratègia consisteix a diagnosticar els casos per aïllar-ne els contactes. El degoteig, en efecte, es produeix durant una setmana. El dimarts 3 de març, una setmana següent del primer cas, se sap que 18 persones tenen la malaltia. L’endemà, però, el nombre s’eleva a 28.
El divendres 6 de març mor la primera persona per COVID-19 a Catalunya, una dona de 87 anys amb patologia prèvia. Aleshores hi ha prop d’una cinquantena de casos. El dilluns 9 de març se superen el centenar de casos; tres persones han mort, i hi ha desenes de professionals sanitaris aïllats. Comença la setmana en què l’OMS declararà la pandèmia i constatarà que Europa n’és el centre. És la setmana en què el coronavirus enfila la corba epidèmica a Catalunya, esporga l’agenda política i acaba suspenent tota activitat social fora dels confins de casa. Les escoles ja no obren el divendres 13 de març, quan el Govern tanca els comerços no destinats a productes de primera necessitat; locals d’oci; gimnasos; bars, cafeteries i restaurants. Els responsables polítics demanen el confinament general a casa i el govern espanyol decreta l’estat d’alarma el dissabte 14 de març. La setmana acaba amb 903 casos. 12 persones han mort.
El dimecres 11 de març, a més, es declara el brot d’Igualada, que s’encrueleix de forma especial a l’hospital de la ciutat i que porta el Govern a confinar aquesta ciutat i tres municipis més de la Cònca d’Òdena. 306 persones s’han contagiat en aquest brot i 41 han mort, segons dades actualitzades aquest dimarts, 24 de març. 140 dels afectats són professionals sanitaris. El sistema sanitari comença a virar davant la crisi del coronavirus i el Servei Català de la Salut demana a l’atenció primària i als hospitals que ajornin tota l’activitat demorable per atendre l’augment de casos de coronavirus i fer-ho compatible amb serveis urgents, com ictus, infarts, tractaments oncològics, diàlisis o parts, entre altres. Es necessiten més professionals i augmentar de forma urgent la capacitat de vigilància intensiva per als casos greus de COVID-19.
Els carrers es buiden el dilluns 16 de març. És el primer dia laborable de confinament i la policia multa les persones que se salten la mesura. El missatge és clar. Cal quedar-se a casa per aturar el contagi, que puja de forma exponencial. Salut informa que hi ha 1.394 casos aquell dilluns i el diumenge 22 de març, amb 1.221 de nous, la setmana acaba amb 5.925 positius. A mitjan setmana, es coneix, això sí, la primera onada d’altes: 82. Davant l’increment de casos, les instal·lacions i professionals de la sanitat privada passen a la direcció del CatSalut. La consellera Alba Vergés fa una crida als professionals sanitaris que fa poc que s’hagin jubilat i a metges acabats de graduar per incorporar-se al sistema. El diumenge s’obre el primer hotel per acollir casos lleus de coronavirus. Salut també llança una app fer fer seguiment de possibles símptomes de COVID-19.
És una setmana dura, amb algun espurneig gràcies a la recerca i a la innovació: el dilluns 16 comença un assaig clínic a Catalunya per reduir les infeccions de coronavirus i el diumenge 22 es presenta el primer respirador de campanya imprès en 3D per donar suport a les UCI, un model industrialment escalable del qual se’n preveuen produir fins a 300 unitats cada dia a molt curt termini. Amb els ciutadans confinats, els balcons es converteixen en un clam d’agraïment als professionals sanitaris. El govern espanyol anuncia que prorroga l’estat d’alarma fins almenys el 15 d’abril. Salut adverteix el dilluns 23 de març que preveu “tres o quatre setmanes” amb situacions “molt tenses” en el sistema sanitari. Davant d’aquest pronòstic, anuncia que treballa per doblar al llarg de la setmana els llits d’UCI a Catalunya i de triplicar-los la següent sota la coordinació d’una comissió d’experts.
Les últimes dades disponibles, corresponents a aquest dimarts, són les pitjors fins el moment. 2.073 nous casos eleven al total a 9.937; 177 persones mortes, a un total de 516 defuncions. 781 persones es troben en estat greu. Des de l’inici de la pandèmia, 1.274 persones amb COVID-19 han rebut l’alta.
