Les marmotes es comuniquen amb dialectes

Una investigació del CREAF afirma que aquests animals distingeixen el seu propi dialecte del de les marmotes forasteres i s'amaguen davant els crits de les desconegudes

Marmota alpina a Vallter aquest agost de 2020
Marmota alpina a Vallter aquest agost de 2020 | Verónica Couto

L’estiu és l’època d’aventures de la marmota alpina (Marmota marmota). Surt del seu cau, on ha passat l'hivern i el fred amb la família, i busca menjar, pren el sol i recull material per a la propera hivernació. Prudent, no marxa gaire més lluny d’un metre de ‘casa’ i hi torna corrents si escolta el crit d’alarma d‘una altra marmota. Un estudi recent, publicat a la revista sobre comportament animal Behavioral Ecology and Sociobiology, ha trobat que els crits varien entre les marmotes de diferents poblacions. Aquests dialectes els permeten reconèixer les marmotes forasteres i, en comptes d’investigar o enfrontar el perill com farien davant un crit familiar, surten corrents i s’amaguen al cau per si de cas.

“Les marmotes són capaces de reconèixer el crit de les membres de la seva població, fins i tot, en una gravació, i hem vist que responen més temoroses si no saben qui és l’emissora” explica Mariona Ferrandiz, autora de l’estudi i ecòloga del CREAF i la UAB.

Uns dialectes sense influències geogràfiques 

La recerca, alhora, ha indagat quin és el motiu d’aquestes diferències de llenguatge entre les marmotes, però no s’ha trobat que hi tingui a veure ni la regió on viuen unes i altres, ni la genètica dels individus. “Així com els dialectes humans varien, sobretot, en funció d'on vivim, hem vist que en les marmotes no és així. Encara desconeixem perquè cada població xiscla d’una manera, però podria tractar-se d’un aprenentatge de pares i mares a fills o de l’entorn social” aclareix la Dra. Ferrandiz.

Marmota femella dominant que primer olora i després marca un dels tubs que han col·locat els investigadors
Marmota femella dominant que primer olora i després marca un dels tubs que han col·locat els investigadors | Mariona Ferrandiz

Segons explica l’ecòloga, “La resposta antidepredatòria (sortir corrents) que apareix un cop escolten els crits d’alarma d’altres marmotes té una despesa energètica i temporal, per això, aprendre a distingir els dialectes familiars els permet confiar-se i estalviar energia”. La investigació s’ha desenvolupat durant 5 anys, del 2011 al 2014, amb quatres poblacions de Marmota marmota, dues natives dels Alps francesos (Vanoise) i dues reintroduïdes dels Pirineus (Cerdanya i Ripollès).

Els crits de les marmotes es gravaven de 8 del matí a 6 de la tarda, l’hora en que són més actives, i després s’analitzaven per part de les expertes. També es van reproduir les gravacions in situ, per observar quina era la reacció de les marmotes. A més del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’estudi compta amb la participació de la Universitat de Claude Bernard de Lyon.


Comentaris

envia el comentari