Un mapa de la nostra galàxia en tres dimensions

L’Agencia Espacial Europea fa pública la segona versió del catàleg de la missió Gaia, que conté la posició, la distància, el moviment i la intensitat i el color de la llum de més de 1.300 milions d'estrelles.
Imatge de la Via Làctia feta pel satèl·lit Gaia
Imatge de la Via Làctia feta pel satèl·lit Gaia | Agència Espacial Europea

 

L’Agència Espacial Europea ha publicat aquest dimarts el segon catàleg de la seva missió Gaia, el mapa en tres dimensions més precís que s'ha fet mai de la nostra galàxia, la Via Làctia. En aquesta ocasió les dades, fetes públiques per a l'accés gratuït de científics, amants de l'astronomia i curiosos de tot el món, contenen la posició de 1.700 milions d'estrelles i galàxies properes, de les quals de 1.300 milions també se'n coneix la distància, el moviment i tant la intensitat com el color de la llum que emeten. Aquest segon catàleg, que incorpora un volum de dades molt més gran que el primer -publicat el setembre de 2016- s'ha elaborat amb les observacions fetes pel satèl·lit durant els seus primers 22 mesos de missió i permet disposar d'un mapa de la galàxia com no n'hi havia hagut fins ara. Això obre la porta a estudiar tota mena d'aspectes de la composició, l'origen i el funcionament del nostre univers que podrien suposar una revolució, com ara l'estructura i el moviment dels braços de la Via Làctia i de les galàxies que l'envolten -com els Núvols de Magalhaes o les galàxies d'Andròmeda i del Triangle- o la distribució de la matèria fosca al seu interior. El mapa generat gràcies a les dades de Gaia, a més, també permetrà predir i observar millor fenòmens astronòmics des de la Terra, com ara els eclipsis d'estels llunyans, i cercar exoplanetes, en poder captar i seguir el seu pas per davant de l'estrella al voltant de la que giren.

 

El satèl·lit Gaia va ser llançat el desembre del 2013. Ubicat a 1,5 milions de quilòmetres del nostre planeta, té una missió amb una durada inicial de 5 anys -tot i que el seu combustible permetria que durés més- i fa un escombrat que capta la llum visible amb els seus panells solars i envia les dades obtingudes a la terra. Amb les seves observacions -actualment ja ha fet més d'un bilió de mesures- s'han pogut conèixer els moviments i altres aspectes de centenars de milions d'estrelles amb una precisió mai vista fins ara. Entre les moltes dades obtingudes gràcies a Gaia hi ha la velocitat radial -a què s'acosta o s'allunya- de més de 7.000.000 d'estrelles, 550.000 corbes de llum d'estrelles variables, la temperatura d'uns 160 milions d'estrelles o les mesures astromètriques i fotomètriques de més de 14.000 asteroides, que han permès elaborar un mapa de la trajectòria d'aquests cossos al nostre Sistema Solar. En el cas de les estrelles més brillants, la precisió de les observacions de Gaia és tan gran que en comparació seria com poder veure, de la Terra estant, una moneda d'un euro damunt la superfície de la Lluna. Coincidint amb la publicació d'aquest segon catàleg, els científics de la missió Gaia han publicat sis articles científics a la revista 'Astronomy & Astrophysics' aquest mateix dimecres i que fan servir algunes dades extretes d'ell per mostrar com d'enorme és el seu potencial per a la recerca científica present i futura.

 

El Gran Núvol de Magalhaes vist pel satèl·lit Gaia
El Gran Núvol de Magalhaes vist pel satèl·lit Gaia | Agència Espacial Europea

 

L'elaboració del catàleg de Gaia ha comptat amb la participació d'un equip de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, integrant de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya. Els 25 científics que en formen part, alguns dels quals han estat presents a la presentació del catàleg a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, han liderat el grup que treballa en l'elaboració de l'arxiu de la missió com a part d'un equip de més de 450 científics de tota Europa. A Barcelona, a més, també hi ha un dels 5 centres de processament de dades de la missió, i el Barcelona Supercomputing Centre proporciona una part dels recursos necessaris per a dur a terme les seves operacions, a més d'emmagatzemar una còpia de seguretat de totes les dades obtingudes per Gaia. Els experts de l'ICCUB, dirigits pel catedràtic de Física Quàntica i Astrofísica i pels professors Xavier Luri, Carme Jordi i Francesca Figueras han participat a la missió des del seu començament, a mitjans dels anys 90, fent aportacions al disseny científic i tecnològic del projecte i també al sistema de tractament de les dades astromètriques. A més, les dades que s'han presentat avui han estat elaborades per un grup liderat per l'equip de Barcelona, que s'ocupa del tractament inicial de les dades que arriben cada dia del satèl·lit, emparellant les diverses observacions d'una mateixa estrella, participant al calibratge de les seves lluminositats i participant en l'explotació científica de les dades obtingudes.