Aquest dissabte, 24 d’octubre, es celebra el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, una data instaurada per l’ONU per sensibilitzar sobre el greu risc que comporta l’escalfament global. A l’hora de parlar sobre l’impacte mediambiental, al ciutadà li ve a la ment els combustibles fòssils, els automòbils o la calefacció. Tot i això, un dels factors que més mal fa a l’ecosistema és el malbaratament d’aliments. Per fer-se una idea, si es considerés el fet de ‘llençar el menjar’ com si es tractés d’un país, estaríem parlant del tercer emissor més gran de gasos d’efecte hivernacle, només per darrere dels Estats Units i la Xina. A què es deu això? La producció d’aliments és la principal font de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, ja que l’agricultura i la ramaderia generen més del 20% de les emissions de CO2 del planeta, per sobre de la indústria i el transport. Degut a això, cada cop que es malbarata un producte alimentari estem parlant d’un obstacle més en la lluita contra l’escalfament global.
A diferència d’altres països europeus com França o Alemanya, a Espanya no hi ha una creença generalitzada on malbaratar aliments pot portar a una afectació del medi ambient, tenint en compte que Espanya s’ha compromès a reduir el balafiament alimentari a la meitat d’aquí a deu anys per acomplir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible acordats en el marc de l’Assemblea General de la ONU el setembre de 2015. Tot i això, l’Estat va llançar a les escombraries 1.352 milions de quilos de menjar i beure el 2019, segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Els productes que més es van malbaratar van ser els frescos, com ara les fruites (el 30,8% del volum balafiat de productes sense fer servir), seguits de les verdures i hortalisses (13,5%) i els làctics (12,6%). Les llars amb persones de menys de 50 anys i les parelles amb fills van ser els que més van malbaratar productes sense haver-los fet servir. Un fenòmen que, per zones, va tenir més lloc al País Valencià i a l’àrea metropolitana de Madrid. Per tant, per tal d’alentir el màxim possible el canvi climàtic, es fa indispensable optimitzar el sistema alimentari.
Canviar la tendència també depèn del dia a dia de cadascú. Per això, es poden dur a terme algunes bones iniciatives, com ara planificar el menú de manera setmanal, guardar les sobres tant a casa com quan es va al restaurant, anar a comprar amb més freqüència i posar els productes de manera adequada, fent servir el sistema FIFO per als peribles (First in first out) i el sistema LIFO (Last in first out) per als no peribles. En l’actualitat, la tecnologia pot ser una gran aliada per evitar el balafiament alimentari i, per tant, reduir l’impacte mediambiental. Mitjançant els smartphones – l’eina diària de qualsevol ciutadà – s’ajuda a donar-li una segona oportunitat a l’excedent dels comerços a un preu reduït, com és el cas de Phenix. El consumidor només ha de descarregar-se l’aplicació de manera gratuïta al seu telèfon, activar la geolocalització, escollir la cistella del comerç que vulgui, pagar de manera segura mitjançant l’app i anar a buscar la cistella anti-desperdici a l’hora que indica el comerç. A més, la recollida de l’excedent també segueix un mètode sostenible, ja que els mateixos establiments indiquen a la descripció de l’app que el client hi vagi amb el seu recipient o bossa reutilitzable. En el cas que el comerç entregui una bossa, se li cobrarà segons la llei.
