La coneguda com a “malaltia de Panamà”, un fong que ha arrasat les plantacions de plàtans de tota Àsia ha aconseguit, malgrat tots els esforços per impedir-ho, arribar al continent americà. L’Instituto Colombiano Agropecuario, la principal autoritat del país en assumptes d’agricultura i ramaderia, va confirmar aquest mateix dijous els resultats de les proves fetes al laboratori han confirmat la presència del fong, del gènere Fusarium, a plantacions de plàtans de la costa caribenya del país. Aquesta confirmació va anar acompanyada d’una declaració nacional d’estat d’emergència per les conseqüències devastadores que aquesta malaltia pot tenir per als plàtans no només com a font d’aliment sinó també com a producte d’exportació ja que, si bé els plàtans produits per plantes infectades poden ser consumits pels humans, el fong acaba matant-es
Aquesta soca del fong, que ja va exterminar gairebé per complet la varietat de plàtan Gros Michel, la més popular del món fins als anys 50, va ser detectada a Taiwan a principis dels 90 i s’ha anat extenent per tot els sud-est asiàtic, passant a aparèixer a Austràlia, l’Orient Mitjà i el continent africà. Ara, però, ha passat el que més es temia: la seva arribada a Amèrica del Sud, el centre de la producció mundial de plàtans. La malaltia és pràcticament impossible d’aturar a causa de la seva gran capacitat de propagació i no s’ha trobat cap fungicida ni cap mesura de control que la pugui aturar. A més, cal recordar que la majoria de plantacions comercials de plàtans cultiven una sola varietat, la Cavendish, consistent en clons d’una planta original arribada de les illes Maurici al segle XIX. Si totes les plantes són virtualment la mateixa, saber que el fong n’ha matat una és suficient per saber que farà el mateix amb tota la resta.
Tot i que els consumidors d’arreu del món també es poden veure afectats per la caiguda de l’oferta de plàtans i l’augment dels preus, el problema més gran és per als milions de persones a Amèrica del Sud, el Carib, Àfrica i Àsia que no només tenen en els plàtans la seva activitat econòmica principal sinó, també, una font d’aliments bàsica. Tot i que en aquests països es cultiven diverses varietats a més de la Cavendish per al seu propi consum, la malaltia de Panamà també n’afecta forces, tot i que la virulència del mal varia entre elles. Pel que fa als aspectes econòmics, quatre dels cinc principals productors de plàtans són a Amèrica Llatina i l’Equador, el principal exportador del món, fa frontera amb Colòmbia, de manera que es podria produir una catàstrofe econòmica difícil d’imaginar.
Quan la primera soca del fong va eliminar gairebé tots els plàtans Gros Michel a mitjans del segle passat, els Cavendish van ser la varietat que els va substituir perquè era més resistent tot i tenir menys sabor. Aquest cop, però, no hi ha varietat substituta a l’abast que resisteixi la malaltia i alhora tingui les característiques necessàries per ocupar el lloc de principal varietat de plàtan del món. L’única esperança del Cavendish és creuar-se amb una varietat salvatge de Madagascar que és resistent a la malaltia però de la qual, a causa de la deforestació, només queden cinc exemplars en estat salvatge. Creuar Cavendish, a més, és una feina complexa a causa de la seva reproducció asexual, i les varietats que suporten millor la malaltia de manera natural tenen formes, colors i sabors als quals seria difícil que els consumidors del món s’acostumessin amb rapidesa.
I tot i això, la substitució és pràcticament l’única solució, i s’hauria de fer amb varietats diferents per evitar que un desastre com aquest pugui tornar a passar per tercera vegada. Actualment, hi ha més de 1.500 varietats de plàtans, encara que la immensa majoria del cultiu mundial es basi només en una. Amb l’arribada de la malaltia de Panamà a Colòmbia, la fi dels plàtans com els hem conegut fins ara és, desgraciadament, qüestió de temps.
