L’edat de l’Univers es va reduint a mesura que l’anem coneixent més. Si fa uns mesos es va rebaixar l’edat acceptada comunament, de 13.700 milions d’anys, a 12.500, els darrers càlculs encara la rebixen més, fins a 11.400 milions d’anys. Aquests canvis tan grans en l’estimació del moment en què es va produir el Big Bang, i els que hi podria haver en el futur, són resultat de les diferents maneres com es pot intentar esbrinar quan va tenir lloc el naixement de l’Univers. La darrera, tal i com expliquen els seus responsables a la revista ‘Science’, s’ha fet a l’Institut Max Planck, a Alemanya.
L’edat del cosmos es calcula en base al moviment de les estrelles, veient la velocitat a què s’expandeix i mirant enrere. Com més ràpid s’expandeix, més ràpid ha arribat a tenir la mida actual i, per tant, ha de ser més jove. La velocitat d’expansió, anomenada constant de Hubble, és una de les xifres més importants en cosmologia i, com més gran és, més jove és l’Univers.
Si l’edat de 13.700 milions d’anys correspon a una constant de Hubble de 70, els càlculs de l’equip de l’Institut Max Planck van donar un resultat de 82,4, que és d’on es deriva una edat de 11.400 milions d’anys. La xifra es va obtenir fent servir l’efecte de l’anomenada “lent gravitatòria”, és a dir, quan la força de la gravetat deforma la llum i fa que els objectes semblin molt més lluny. Els canvis en la brillantor d’objectes llunyans a causa d’aquest efecte ha estat una de les dades més importants per a aquests darrers càlculs.
Aquest ball de xifres amb l’edat de l’Univers a causa de les variacions en la constant de Hubble –els valors es mouen entre 67 i 82,4, amb diversos resultats intermitjos– és una mostra més de totes les coses que ens queden per descobrir sobre el cosmos i de com els càlculs en distàncies tan vastes en l’espai i el temps, sumant-hi l’efecte de la gravetat, pot fer canviar moltíssim els resultats i en limita l’efectivitat. Estar segur de les teves conclusions sense acabar de conèixer com funciona la vara de mesurar que fas servir sempre resulta complicat, però això esperona la curiositat dels científics, que continuaran treballant per descobrir més coses sobre els mecanismes que regeixen l’Univers.
