L'oposició dels Estats Units frustra una declaració conjunta del Consell Àrtic

El Secretari d'Estat, Mike Pompeo, es va negar a l'ús de l'expressió "canvi climàtic" i va afirmar que la fusió del gel del Pol Nord era una gran oportunitat per al comerç i l'economia mundials
Obertura a la capa de gel fotografiada el 14 d'abril de 2018
Obertura a la capa de gel fotografiada el 14 d'abril de 2018 | NASA / Joe MacGregor

Les reticències dels representants dels Estats Units a fer servir l'expressió "canvi climàtic" va impedir que els països integrants del Consell Àrtic signessin una declaració conjunta durant la seva darrera trobada, que va tenir lloc a Dinamarca. Segons un delegat finès, Timo Koivurova, si per primer cop des de 1996, quan es va crear el Consell, no s'ha pogut arribar a un acord ha estat per què "els altres sentien que no podien rebaixar les frases relatives al canvi climàtic". Tot i la preocupació internacional per l'augment de les temperatures a l'Àrtic i la fusió de les seves masses de glaç, la postura del govern nord-americà és molt diferent. El passat dilluns, el Secretari d'Estat, Mike Pompeo, es va alegrar de la fusió del gel àrtic afirmant que "estan obrint nous camins i noves oportunitats per al comerç" ja que, sense gel, "es podria reduir el temps de viatge entre Àsia i l'Oest en 20 dies", cosa que podria convertir les rutes comercials àrtiques "en els canals de Suez i Panamà del segle XXI".

 

El declivi del gel de l'Àrtic. El gel de menys d'un any d'existència és el més fosc i el que té més de quatre anys és blanc. | NOAA

 

La fusió del casquet polar àrtic no només posa en perill la fauna de la regió, tant terrestre com marina, sinó que, a més, contribueix a la pujada del nivell del mar. L'obertura d'aquestes rutes, a més, seria una gran amenaça per als ecosistemes àrtics a causa de la contaminació i el soroll dels vaixells. El Consell Àrtic, format pels Estats Units, Canadà, Rússia, Finlàndia, Noruega, Dinamarca, Suècia i Islàndia, es reuneix cada dos anys per debatre tant els reptes econòmics com els mediambientals de la regió, que tots aquests Estats comparteixen. Des de l'arribada de Donald Trump a la presidència nord-americana, però, els problemes han augmentat. A banda de la retirada del país dels Acords de París, que va tenir lloc el 2017, el canvi de rumb dels Estats Units també s'ha notat al Consell Àrtic. Pompeo va criticar el "comportament agressiu" de la Xina i Rússia a la regió però, sobre el desacord en la declaració, va afirmar que només s'oposava a la seva llargada, negant objeccions a l'ús d'expressions relacionades amb el canvi climàtic. El primer ministre finlandès, Timo Soini, que presidia el consell, va evitar culpar els Estats Units i va afirmar, simplement, que era "clar que els problemes climàtic són diferents des de punts de vista diferents i capitals diferents".

 

Gel àrtic
Formació de gel a l'oceà Àrtic | NASA

 

El document signat pels resposnables d'exteriors del Consell, finalment, només tenia una pàgina de llargada i no feia cap referència al canvi climàtic, limitant-se només a assegurar la cooperació continuada a la regió i amb un compromís genèric al "benestar dels habitants de l'Àrtic, el desenvolupament sostenible i la protecció del medi ambient". Tenint en compte que el canvi climàtic va ser un element central de la trobada, com a mínim és sorprenent que el document final no en recollís ni un sol esment. El primer ministre Soini, en una declaració, va afirmar que "la majoria de nosaltres" havia arribat a un acord i que veien el canvi climàtic com "un repte fonamental i reconeixien la urgència de prendre accions de mitigació i adaptació i d'enfortir la resiliència". En el document del cap de l'executiu finlandès, l'expressió "la majoria de nosaltres" es repeteix en diverses ocasions.