Els refugiats que estiguin fugint dels efectes del canvi climàtic no podran ser repatriats per les autoritats dels països d’acollida. Així ho ha decidit el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides en una sentència que pot ser un precedent durant els propers anys i dècades i obrir el camí a milions de desplaçats arreu del món.
El Comitè ha fet pública la seva decisió després d’estudiar el cas d’Ioane Teitiota, un home de Kiribati que va emigrar a Nova Zelanda fugint de la pujada del nivell del mar, que està posant el seu país en un perill greu de desaparèixer. Si bé l’ONU ha decidit que la petició de Teitiota no era vàlida perquè la seva vida no estava amenaçada de manera imminent, la sentència deixa clar que repatriar persones provinents d’indrets on el canvi climàtic és un perill a curt termini podria violar els drets humans.
La decisió del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides podria tenir un efecte enorme en el futur, quan el canvi climàtic pot posar en perill els vides de milions de persones no només de manera directa sinó, també, en forma d’agent causant de grans conflictes armats. Segons afirma un estudi del Banc Mundial elaborat l’any 2018, al món hi ha més de 140 milions de persones que corren risc de convertir-se en refugiats climàtics.
El fonament jurídic d’aquesta sentència és als articles 6 i 7 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que reafirma el dret a la vida de totes les persones i concreta que, en cas que un país sencer corri risc de quedar submergit, aquesta possibilitat és incompatible amb una vida digna i, per tant, refusar l’asil podria ser un atac directe als drets humans.
En el cas de Kiribati, és un dels països més amenaçats per la pujada del nivell del mar juntament amb altres estats del Pacífic, i la seva inhabitabilitat total podria ser cosa de poques dècades. És per això que, juntament amb altres països de la regió, està lluitant a les cimeres climàtiques per mirar d’assegurar la seva supervivència i una vida digna per als seus habitants.
