Les notícies dels contagis del nou coronavirus aparegut a la Xina no són, segons l’Organització Mundial de la Salut, prou preocupants com per considerar la malaltia una emergència de salut pública global, segons va afirmar aquest dijous. Fins ara, més de 600 persones han caigut malaltes i 25 han mort però la el virus, que se sàpiga, està confinat a Àsia amb l’excepció d’un cas detectat als Estats Units. Per a Didier Houssin, cap del comitè d’emergència de l’OMS, aquestes xifres i els esforços de la Xina per contenir la malaltia fan que sigui “massa aviat” per posar tota la comunitat internacional en alerta. “Hi ha una emergència a la Xina”, va dir el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, “però encara no és una emergència sanitària global”.
El cert és que la majoria de persones que han contret la malaltia tenen una relació clara amb la ciutat de Wuhan, a la Xina, tot i que s’ha informat de casos a altres països asiàtics i, com hem vist, un als Estats Units, un home que tornava de la ciutat xinesa i que ha estat hospitalitzat i posat en quarentena, atès principalment per un robot. A més, les autoritats xineses han aïllat totalment tres ciutats per contenir l’expansió del coronavirus, una mesura excepcional en un moment en què, a les portes de l’Any Nou Lunar, centenars de milions de xinesos eren a punt de viatjar a través del país. El director general de l’OMS va valorar aquestes mesures desitjant que siguin tant “efectives com curtes”.
La malaltia encara no té un nom oficial així que, a l’espera que el comitè d’emergència de l’OMS n’anunciï un, se’l coneix com a 2019-nCoV, és a dir, un nou coronavirus descobert el 2019. A principis d’aquest mateix gener, un equip de científics xinesos van compartir la seqüència genètica completa del virus als científics de tot el món perquè el poguessin estudiar. Segons sembla, té algunes similaritats amb la SARS, la síndrome respiratòria aguda greu que, originada també a la Xina, el 2003 va afectar més de 8.000 persones d’una dotzena de països, 800 de les quals van morir. En aquest cas, però, sembla que la mortalitat del virus és més baixa encara que els experts afirmen que és aviat per saber-ho del cert.
Tot i que no hi ha un tractament específic per al nou agent, s’estan investigant diversos medicaments i vacunes per posar fre a la malaltia el més aviat possible. Pel que fa a la declaració d’emergència sanitària pública internacional de l’OMS, es reserva per episodis especialment poc corrents i perillosos que podrien escampar-se ràpidament per tot el món. Durant els darrers anys, han rebut aquest qualificatiu la pendèmia de grip A de 2009-2010, l’epidèmia d’Ebola de 2014 a Àfrica Occidental i l’epidèmia de Zika de 2015-2016.
