L'ocell que va tornar d'entre els morts després d'extingir-se

El rascló de Cuvier va colonitzar dues vegades l'atol d'Aldabra, a l'oceà Índic
Rascló de Cuvier
Rascló de Cuvier | Universitat de Portsmouth

Una espècie d'ocell que s'havia extingit, el rascló de Cuvier, va tornar d'entre els morts, colonitzant una altra vegada l'illa on havia viscut i evolucionant exactament igual que ho havia fet la vegada anterior. Segons ha descobert un equip d'investigadors, aquesta au, que vivia a l'atol d'Aldabra, a l'oceà Índic, i havia perdut la capacitat de volar, va desaparèixer quan l'illa va desaparèixer sota les aigües quan el nivell del mar va pujar fa aproximadament 136.000 anys. Com els científics expliquen a l'article que han publicat a la revista 'Zoological Journal of the Linnean Society', però, els fòssils datats abans i després que l'illa quedés sota l'aigua mostren que, uns milers d'anys després que el nivell del mar baixés, els rasclons de Cuvier van tornar a aparèixer, van tornar a colonitzar l'atol i van tornar a perdre la capacitat de volar. A dia d'avui, l'atol d'Aldabra continua sent la llar d'aquesta espècie tan curiosa, que té una mica semblant a la d'un pollastre.

 

El procés que explica aquest fet rep el nom d'evolució iterativa. Es considera extremadament rar i consisteix, en essència, en l'evolució d'una 'mateixa' espècie diverses vegades a partir del mateix avantpassat en moments diferents de la història. Si aquest procés ja és prou poc comú en els organismes vius en general, aquest cas és el primer que s'ha detectat entre les espècies de rascló i, segons els responsables del descobriment, és un dels casos més rellevants que s'han trobat mai entre totes les espècies d'ocells del món, especialment per les proves claríssimes que se n'han trobat i que demostren la mort i resurrecció dels rasclons de Cuvier.

 

Fòssils
La comparació entre els fòssils d'abans i després que l'illa es submergís demostren que l'espècie va aparèixer dues vegades | Universitat de Portsmouth
 

Segons sembla, l'espècie de què va evolucionar aquest ocell, nativa de l'illa de Madagascar, patia crisis demogràfiques freqüents per excés de població, cosa que obligava a molts exemplars a abandonar l'illa i anar cap a les costes de l'est d'Àfrica o cap a l'oest, a l'oceà Índic. La majoria dels que anaven a parar al continent acabaven sent víctimes dels molts depredadors que hi vivien i, en canvi, la majoria dels que anaven cap a l'est s'acabaven ofegant al mar quan, esgotats de volar, hi queien. Se sap, però, que alguns van aconseguir arribar a illes com Maurici, Reunió o Aldabra, i en aquesta darrera illa, a causa de la manca de depredadors, i com va passar a altres espècies d'ocell, va perdre la capacitat de volar. Aquest tret evolutiu, és clar, va acabar sent la seva perdició, perquè tots els membres de l'espècie van morir ofegats quan el nivell del mar va pujar i va submergir l'illa. El més sorprenent és que, quan les aigües es van retirar, el procés es va repetir exactament igual que la primera vegada.