L'oceà Pacífic guarda al seu interior les aigües fredes d'èpoques passades

L'aigua que es va enfonsar a les regions polars fa segles, durant la Petita Edat de Gel, encara té un impacte important en els canvis de temperatura dels oceans
L'oceà Pacífic vist des de l'Estació Espacial Internacional
L'oceà Pacífic vist des de l'Estació Espacial Internacional | NASA

La memòria dels oceans és vastíssima. Quan les aigües que avui dia hi ha al fons de l'oceà Pacífic es van enfosar cap a les profunditats, la Marca Hispànica, l'origen de la Catalunya actual, era un projecte de Carlemany en procés de convertir-se en realitat. Durant aquell període de la història, entre els segles IX i XII, el clima del nostre planeta era més càlid del què es va conèixer com la Petita Edat de Gel, que va començar al segle XVI. Actualment les temperatures, almenys a la superfície dels oceans, tornen a estar en ascens, però la situació és molt diferent al fons, on l'aigua que va anar-hi a parar fa mil anys encara continua en les mateixes condicions que aleshores. Encara són més fredes, de fet.


 

Això és el que ha descobert un equip d'investigadors de la Institució Oceanogràfica Woods Hole (Estats Units): el fons de l'oceà Pacífic s'ha quedat uns segles enrere pel què fa a les temperatures i tot just ara s'està adaptant a la Petita Edat de Gel. Així, mentre la majoria de l'oceà s'està escalfant a causa de l'efecte hivernacle, podria ser que al fons les temperatures continuessin baixant. Segons expliquen en un article publicat a la revista 'Science', aquella aigua fa tant de temps que no surt a la superfície que no s'ha vist afectada. De la mateixa manera com les aigües de la superfície s'havien estat refredant durant la major part dels darrers mil anys, les més aïllades dels canvis fora de l'aigua podrien continuar refredant-se.


 

L'oceà Pacífic
L'oceà Pacífic | Alec Perkins (CC)

 

Per provar aquesta predicció, els científics van comparar la tendència al refredament que es va constatar en les mesures que va fer el vaixell HMS Challenger durant la dècada de 1870 -la primera expedició oceanogràfica de la història- amb les dades obtingudes de l'Experiment de Circulació Oceànica Mundial, que va tenir lloc als anys 90. En fer-ho, van observar que la majoria de parts s'havien escalfat, com era d'esperar, però que a l'oceà Pacífic, a una profunditat d'uns dos quilòmetres, les aigües eren més fredes que en les observacions del Challenger.

 

Aquest descobriment podria indicar que les variacions climàtiques a la superfície podrien continuar influïnt el clima durant molt de temps. Els càlculs sobre quanta calor havia absorbit la Terra durant el darrer segle donaven per fet que els oceans estaven en equilibri a l'inici de la Revolució Industrial, fet de què ara es dubta. Així, aquesta absorció, al llarg del segle XX, podria ser un 30% més baixa del què es pensava fins ara. Una troballa sorprenent que fa encara més necessari entendre les causes tant del Període Càlid Medieval com de la Petita Edat de Gel, que podria ajudar a comprendre millor les tendències actuals.





Comentaris

envia el comentari