Aquest diumenge, 19 d’agost, se celebra el Dia Mundial de l’Orangutan, en un moment en què aquest gran simi, que habita a les illes de Sumatra i Borneo (Indonèsia i Malàisia), es troba en greu perill d’extinció. Segons alguns càlculs, les seves poblacions podrien haver caigut entre un 25% i un 30% durant els darrers 12 anys a causa de la caça furtiva, la destrucció dels seus hàbitats i els conflictes amb els humans de les zones limítrofs amb els boscos on viuen. Entre els anys 1990 i 2015, es calcula que Indonèsia van desaparèixer uns 24 milions d’hectàrees de superfície forestal, comparable a tota l’extensió Regne Unit i que, com era d’esperar, ha tingut un impacte que explica l’enorme retrocés del gènere Pongo, del qual queden menys de 70.000 exemplars repartits entre 3 espècies diferents.
Segons el Ministeri de Medi Ambient i Silvicultura d’Indonèsia, entre els anys 2015 i 2017 la població d’orangutans va augmentar més d’un 10%. Aquestes dades, però, són refutades per estudis com el que es va dur a terme a l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva (Alemanya) i que afirma que, durant els darrers 16 anys, més de 100.000 orangutans de Borneo, els més nombrosos, han estat assassinats, molts d’ells per haver entrat a les plantacions que hi ha on, fins fa poc, hi havia boscos que havien estat el seu hàbitat durant milions d’anys. L’illa està veient com els seus recursos naturals són explotats “a un ritme insostenible”, segons el mateix estudi, especialment per fer espai a cultius d’oli de palma. El cultiu sostenible d’aquest vegetal és, precisament, un dels reptes mediambientals més grans a què ens enfrontem, ja que és entre les principals causes de deforestació arreu del món i, especialment, a països com Malàisia o la mateixa Indonèsia, posant en perill la supervivència de centenars d’espècies entre les quals els orangutans. A més d’aquests arguments en conta de les afirmacions del govern indonesi, però, els mateixos responsables d’aquest estudi assenyalen que el cicle de vida dels orangutans fa que un creixement del 10% en només dos anys sigui, simplement, impossible.
Els orangutans de Borneo i de Sumatra, tot i el greu perill que corren, encara tenen més esperances que l’altra espècie existent d’aquest primat, que encara s’enfronta a una amenaça pitjor: la construcció d’una presa podria causar, en pocs anys, la desaparició dels 800 orangutans de Tapanuli que queden a Sumatra. L’espècie, la més rara del món, va ser descoberta el 2017 però podria desaparèixer d’aquí a molt poc temps perquè està previst que la regió on viuen, molt petita, quedi totalment inundada. La situació, doncs, és molt greu per a totes les poblacions i, segons sembla, les autoritats indonèsies tenen una actitud que no afavoreix gens les possibilitats dels orangutans.
Segons Ratri Kusumohartono, activista forestal de Greenpeace Indonèsia, afirma que “el govern ha promès protegir els boscos de torberes” del país i també els orangutans que en depenen. És per això que considera que “no es pot permetre que aquest tipus de destrucció continuï alhora que s’intenta minimitzar el dany a la vida silvestre” amb informes com el del Ministeri de Medi Ambient, que “contraduien les evidències científiques”. És per això que Kusumohartono exigeix que l’actitud del seu govern canviï per tal de “garantir i prioritzar la protecció total i permanent de la biodiversitat dels nostres boscos”. Si això no passa, no només els vuit centenars d’orangutans de Tapanuli sinó també els 7.000 orangutans de Sumatra i els 60.000 orangutans de Borneo que queden podrien desaparèixer en molt poc temps.
