El llobarro, lliure de microplàstics fins i tot si viu en els entorns més contaminats

Un equip d'investigadors va alimentar aquests peixos amb partícules de plàstic durant mesos però no en va trobar pràcticament cap resta als filets
Llobarros al Mercat de la Boqueria, a Barcelona
Llobarros al Mercat de la Boqueria, a Barcelona | Studio Sarah Lou (Flickr)

Un estudi fet al laboratori per experts de l'Institut Alfred Wegener per a la Recerca Polar i Marina, a Alemanya, ha investigat com absorbeixen els microplàstics els llobarros. Després de quatre mesos alimentant-los amb grans quantitats d'aquestes partícules, i si més no pel que fa als efectes del seu consum en la salut humana, sembla que les notícies són bones: només una part extraordinàriament petita d'aquests plàstics va arribar als filets del llobarro, amb la resta sent expulsada en els excrements. Aquests resultats, publicats a la revista 'Marine Pollution Bulletin' són, per als científics, la primera indicació que aquests peixos podrien ser bons per a l'alimentació humana fins i tot si són pescats en les aigües més contaminades per microplàstics.

Arreu del món, als rius, llacs, mars i oceans, els peixos viuen envoltats de microplàstics, fins i tot els que són criats a piscifactories, i és ben sabut que n'ingereixen quan s'alimenten. Així, prenent com a exemple els llobarros, els científics de l'Institut Alfred Wegener van voler esbrinar quants d'aquests microplàstics passaven a la sang dels peixos i anaven a parar al seu teixit muscular, on podrien ser ingerits pels seus depredadors, inclosos els humans. Per a l'experiment, un grup de llobarros joves va ser alimentat durant setze setmanes amb una barreja d'aliment i pols de miroplàstics fluorescent d'un diàmetre d'entre un i cinc micròmetres, els microplàstics més petits que es troben al mar. Durant l'experiment, aquests peixos van menjar més de 163 milions de partícules de microplàstics. Després, van ser filetejats i analitzats per recuperar tots els microplàstics que hi pogués haver als seus teixits musculars.

Tot i la gran quantitat de contaminació de microplàstics a què van ser sotmesos, per cada cinc grams de filets només hi havia una o dues partícules. A més, durant l'experiment els peixos van créixer perfectament i tenien bona salut. Pel que sembla, l'organisme dels peixos pot aïllar i expulsar aquestes partícules abans no tinguin temps d'introduir-se als seus teixits.