Algunes de les primeres mostres recollides a l’Antàrtida per l’expedició Discovery, liderada pel capità Scott i on també va participar Ernest Shackleton, han estat analitzades una altre cop més d’un segle després, aportant dades considerades molt importants perquè permeten observar quins canvis ha produït a la regió l’activitat humana des de l’arribada d’aquells primers mariners, científics i aventurers britànics. L’expedició Discovery, que es va desenvolupar entre 1901 i 1904, va ser una de de les primeres a explorar el continent i va fer grans descobriments i avenços en els camps de la biologia, la zoologia i la geologia, la meteorologia i el magnetisme. Com demostra aquest nou estudi publicat a la revista ‘European Journal of Phycology’, a més, la tasca d’aquells pioners de l’exploració continua tenint efectes a dia d’avui.
Científics del Museu d’Història Natural de la Universitat de Dundee (Escòcia) i dels Laboratoris de Química Cerebral (EEUU) han analitzat mostres d’aigua dolça recollides per la històrica expedició britànica, les més antigues de què es disposa, per conèixer-ne els nivells de cianotoxines, unes substàncies verinoses produïdes pels cianobacteris, coneguts com a ‘algues verdes-blaves’. Com que les mostres es van prendre quan l’activitat humana era molt menor que ara i no havia tingut pràcticament cap efecte a l’Antàrtida, comparar-les amb mostres recents pot proporcionar informació molt valuosa. La líder de l’estudi, la doctora Anne Jungblut, del Museu d’Història Natural de Londres, espera que els resultats obtinguts ajudin la resta de la comunitat científica “a estudiar els efectes del canvi climàtic en les algues blaves-verdes i les seves toxines a l’Antàrtida”.
La doctora Jungblut reivindica la sort de poder disposar d’unes mostres tan valuoses i fa èmfasi que la recerca que ha liderat i els resultats obtinguts “destaquen la importància passada, present i futura de les contribucions científiques que van ser la base de l’expedició Discovery”. “Aquestes mostres històriques de l’Edat Heroica de l’Exploració Antàrtica i la nostra feina amb ells 100 anys després demostren el valor i la importància continuada del llegat científic del capità Robert Falcon Scott en els reptes científics actuals a l’Antàrtida”. L’equip d’investigació responsable d’aquest estudi afirma que, a mesura que es fan nous descobriments es fa més clara la transcendència d’aquell viatge a l’hora d’encarar els reptes actuals al continent i preveu que, en el futur, les mostres recollides per les primeres persones que van posar els seus peus en algunes parts de l’Antàrtida continuïn donant fruïts.
Després de l’expedició Discovery, tant el capità Scott com sir Ernest Shackleton van continuar vinculats a la que es considerava la darrera frontera del món. El 1912, Scott i el seu equip van ser en els segons a arribar al Pol Sud, en una cursa que els va guanyar el noruec Roald Amundsen. En el camí de tornada, ell i tots els homes que l’acompanyaven van morir, fet que el va convertir en un heroi tràgic de l’era de l’exploració. Pel que fa a Shackleton, va fracassar en la seva gran expedició, l’Endurance, que havia de travessar el continent entre 1914 i 1917, passant grans dificultats i resistint durant gairebé dos anys fins a tornar a la civilització. Va ser la seva darrera expedició: el 1922, va morir d’un atac de cor quan es disposava a començar una altra aventura. Tots dos són enterrats a l’Antàrtida: Shackleton a l’Illa de Geòrgia del Sud i Scott, amb alguns dels seus companys, a la barrera de gel de Ross.
