Els llangardaixos són un grup d’animals que, proverbialment, estima el sol (se’ls anomena “helioterms”). Això es deu al fet que són organismes de sang freda, i com a tal depenen de la calor i la radiació solar per assolir les temperatures que els agraden. En aquest cas, la hipòtesi òbvia seria que es beneficiaran de l’escalfament global, però… ho faran? Un equip de 45 investigadors de 17 països ha repassat l’arbre evolutiu d’aquests rèptils a través dels seus trets fisiològics i genòmics en un estudi publicat avui a la revista ‘Nature Communications’. Es van centrar en la fisiologia dels llangardaixos lacèrtids, un grup molt estès a Europa, Àsia i Àfrica. Els resultats demostren que són els de climes freds els que es veuran més afectats pel canvi climàtic: l’augment de temperatures comporta menys humitat i no ho poden suportar. L’anàlisi evolutiu, a més, ha mostrat que les espècies de lacèrtids van sorgir originàriament en ambients tropicals i s’han anat estenent a climes temperats adaptant-se al fred, motiu que els fa més vulnerables als augments de temperatura.
Els lacèrtids contenen espècies que poden sobreviure a la calor del desert de Namib però molts altres estan restringits a hàbitats freds en muntanyes europees de més de 2000 metres. Un d’ells, el llangardaix vivípar (Zootoca vivípara), arriba fins i tot al Cercle Polar Àrtic, més al nord que cap altre rèptil. Fins ara, se sabia que els d’ambients tropicals sovint operen a temperatures molt properes a les de l’entorn i, si el canvi climàtic condueix a un augment de la temperatura, és possible que no sobrevisquin. “Trobem en aquests llangardaixos un fort ajust entre la fisiologia i la temperatura ambiental i això probablement els fa molt sensibles a l’escalfament global”, diu Joan Garcia-Porta, investigador del CREAF i actualment a la Universitat Washington de St. Louis, als Estats Units.
I amb els lacèrtids d’ambients temperats i freds? Basant-se en dades de fisiologia recentments de més de 50 espècies, l’equip va trobar que gran part de la seva biologia també està determinada pel clima. Miguel Vences, coautor i professor de biologia evolutiva a la Universitat Tecnològica de Braunschweig, comenta: “Va ser sorprenent descobrir com de prolixament s’adapten aquestes espècies al seu entorn. La seva fisiologia, mida de distribució, riquesa d’espècies i, fins i tot, taxes de mutació: tot es correlaciona fortament amb les temperatures que experimenten en la naturalesa”. L’estudi va utilitzar mètodes de seqüenciació d’ADN d’última generació i l’anàlisi de fòssils per reconstruir l’evolució de 262 espècies de sargantanes lacèrtides. La història dels lacèrtids no tropicals va de la persistència al fred. No hi ha hagut precedents en la seva evolució per fer front a la calor o les condicions seques durant milions d’anys.
La sargantana vivípara, potser la més freda i amant de la humitat, ha permès confirmar els mals pronòstics. “Hem vist que les poblacions de les muntanyes pirinenques, on les temperatures ambientals s’acosten a les seves temperatures preferides, ja s’han extingit, un presagi del que podria succeir amb altres llangardaixos” diu Barry Sinervo, professor de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, que ha estat estudiant la disminució de llangardaixos durant més de 10 anys.
