L'IPCC demana canviar la dieta per garantir la seguretat alimentària i frenar la degradació del sòl

Les emissions de gasos d'efecte hivernacle derivades de la producció de menjar són un dels grans contribuents a l'escalfament global i part d'un problema que cal abordar de manera coordinada
| Cedida

Els sòls del món estan sotmesos a una enorme pressió que, a més, s'incrementa a causa del canvi climàtic. Alhora, tal com han assenyalat no només científics sinó també alguns grans grups d'inversors, si es vol mantenir l'escalfament global per sota de 2ºC i que la producció d'aliments en pateixi els efectes tan poc com sigui possible, cal que tots els sectors productius redueixin les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle, i això inclou els que fan servir el sòl, com la mateixa indústria alimentària. Aquesta és la conclusió del darrer informe de l'IPCC (Panell Internacional de Científics contra el Canvi Climàtic), presentat aquest dijous i que conclou que un canvi en els hàbits alimentaris de la població humana de la Terra és fonamental si volem impedir que l'emergència actual esdevingui una crisi sense precedents a tots els nivells.

 

Els governs del món van demanar a l'IPCC que fes el primer informe complet del sistema sòl-clima a nivell mundial en col·laboració amb experts i administracions de tot el planeta, i els seus resultats mostren que una millor gestió del sòl és molt important per contenir l'escalfament global però que, a més, tota l'economia mundial ha de seguir el mateix camí. Tot i això, la terra ha de continuar sent productiva per garantir la seguretat alimentària en un món cada dia més poblat i on l'impacte del canvi climàtic ja està causant problemes en la producció de menjar. Així doncs, la reducció de les emissions derivades de l'ús del sòl és limitada però, segons l'IPCC, es pot abordar en aspectes com la desforestació o els cultius per a la generació de bioenergia.

 

 

El co-cap del Grup de Treball III de l'IPCC, Jim Skea, recorda que "el sòl té un paper important en el sistema climàtic" ja que "l'agricultura, la silvicultura i altres tipus d'usos del sòl són el 23% de les emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle". Alhora, a més, "els processos naturals del sòl absorbeixen aproximadament un terç de les emissions de diòxid de carboni dels combustibles fòssils i la indústria". Així doncs, la seva rellevància és enorme i, com mostra l'informe, gestionar sosteniblement els recursos del sòl pot ser una eina crucial contra el canvi climàtic. En aquest sentit, Hans-Otto Pörtner, del Grup de Treball II de l'IPCC, recorda que "el sòl que ja està en ús podria alimentar el món en un clima canviant i proporcionar biomassa per a energies renovables", però per aconseguir-ho caldrien "accions de llarg abast en molts sectors" i també "per a la conservació i restauració dels ecosistemes i la biodiversitat".

Cultiu de blat de moro als Estats Units | D.P.

 

Un sòl degradat és menys productiu i, a més, absorbeix menys carboni, empitjorant el canvi climàtic i degradant més el sòl, en cercle difícil d'aturar. En un escenari així, "les eleccions que fem en gestió sostenible del sòl poden reduir i en alguns casos revertir aquests impactes adversos", explica Kiyoto Tanave, del Grup Operatiu d'Inventoris Nacionals de Gasos d'Efecte Hivernacle. A més, i ateses les perspectives d'un futur amb pluges més intenses i, per tant, de més erosió, aquestes mesures poden protegir les comunitats humanes, que podrien perdre la seva feina i la seva font d'aliments. En alguns casos, però, la degradació ja podria ser irreversible, com és el cas de les zones que ja s'estan desertificant i on, actualment, viuen uns 500 milions de persones que estaran especialment sotmeses als impactes del canvi climàtic com ara sequeres, onades de calor i tempestes de sorra.

 

 

L'informe planteja diverses opcions per abordar aquesta degradació i per prevenir o adaptar-se al canvi climàtic, a més d'examinar els impactes que hi hauria amb diversos nivells d'escalfament global. Amb un augment de només 1,5ºC, per exemple, l'augment del perill d'escassedat d'aigua, grans incendis, degradació del permagel i inestabilitat alimentària ja augmentaria, però a partir de 2ºC és quan es comencen a observar riscos molt més elevats. L'acció coordinada, però, pot millorar els sòls, la seguretat alimentària i ajudar a reduir la fam al món. Tot i això, l'informe recorda que el canvi climàtic afecta els quatre pilars de la seguretat alimentària: disponibilitat, accés, ús i estabilitat, especialment als països amb menys recursos econòmics.

Porcs domèstics en una granja | Pxhere

 

En aquest sentit, però, l'IPCC també torna a posar sobre la taula el problema del malbaratament alimentari: un terç de la producció mundial de menjar es perd o es malgasta per raons diferents a totes les regions del món, i reduir aquestes pèrdues reduiria les emissions de gasos d'efecte hivernacle i milloraria la seguretat alimentària. A més, és clar, algunes dietes requereixen més sòl i aigua que altres, i és per això que Debra Roberts, del Grup de Treball II de l'IPCC, recomana "dietes equilibrades amb menjars basats en plantes com llegum, fruita i vegetals, i altres d'origen animal produits de manera sostenible, presentarien grans oportunitats per adaptar-se i limitar el canvi climàtic".

 

Fer èmfasi en la sostenibilitat i emprendre accions de prevenció, entre les quals també hi hauria una reducció del creixement de la població de la Terra, ofereix les millors oportunitats per combatre el canvi climàtic, aconseguint un sistema alimentari més resilient i deixant més sòl disponible per a la producció de bioenergia sense necessitat de destruir més ecosistemes naturals. Si no es posen en marxa totes aquestes mesures, però, caldrà prendre decisions molt difícils en aquest sentit.