L'Índia s'encamina cap a una gran crisi de l'aigua

Les reserves del país disminueixen cada any mentre una xarxa de distribució deficient i uns rius i aqüífers enormement contaminats dificulten l'accés a l'aigua a ciutadans i regants.
Un riu ple de deixalles transcorre pel mig d'un barri de barraques a l'Índia
Un riu ple de deixalles transcorre pel mig d'un barri de barraques a l'Índia | Meg i Rahul (CC)

A finals del passat mes de maig el poble de Shimla, un dels indrets d'estiueig més populars de l'Índia, va quedar-se sense aigua. Els seus habitants i els qui hi passaven les vacances no van tenir subministrament durant 4 dies i es van produir cues llarguíssimes de persones amb cubells quan es van desplaçar uns quants dipòsits per abastir-los d'aigua. Al cap d'uns dies, la situació va empitjorar més. Les autoritats van tancar les escoles durant 5 dies i van demanar als turistes que no anessin a la localitat. Shimla, però, que amb prou feines arriba als 170.000 habitants, només és un símptoma: a la llista de ciutats del món que és probable que pateixin problemes seriosos de subministrament d'aigua, a més de Jakarta (Indonèsia), Sao Paulo (Brasil) o Ciutat del Cap (Sud-àfrica) també hi ha Bangalore, una ciutat índia on viuen més de 12 milions de persones.


 

Segons les dades de l'administració del país, la disponibilitat anual d'aigua per càpita va baixar un 15% entre els anys 2001 i 2011 i, si fem cas a les prediccions del mateix govern, caurà un 13% fins al 2025 i un 15% més fins al 2050. Aquests càlculs indiquen que, d'aquí a 30 anys, cada habitatge del país disposarà d'1,1 milions de litres d'aigua anuals quan, el 2011, disposava d'1,8 milions de litres. Es considera que un país està sotmès a l'escassedat d'aigua quan la disponibilitat d'aigua a cada llar és inferior a 1 milió de litres anuals... i cal no perdre de vista que la població de l'Índia continua augmentant des 1.300 milions actuals. Per posar remei a aquesta situació s'han pres mesures molt diverses, com ara posar guàrdies armats als dipòsits per evitar els robatoris d'aigua o que trens la transportin allà on fa més falta. El març d'aquest mateix any, un estat va aturar el subministrament d'aigua als regants per assegurar la disponibilitat d'aigua de boca. Totes aquestes mesures, però, són temporals i causen altres problemes.


Tot i la seva ràpida industrialització, a l'Índia l'agricultura continua tenint un paper importantíssim i, a més de donar feina a uns 800 milions de persones, és el destí del 90% de l'aigua que s'hi fa servir. Segons afirma un estudi de l'any 2017, els suicidis de grangers s'estan convertint en terriblement habituals. La sequera o una mala gestió de l'aigua pot fer que els qui treballen la terra no siguin capaços de tornar els préstecs que van demanar per comprar llavors, situació davant la qual alguns decideixen matar-se. Segons el mateix estudi, durant les darreres tres dècades el canvi climàtic i la mala gestió de l'aigua han estat la causa darrere la mort de gairebé 60.000 pagesos indis. Un augment de només 1cm en les precipitacions anuals ha arribat a fer baixar el nombre de suicidis fins a un 7%.



 

Tot això en un país on sembla que hi hauria d'haver aigua disponible per a tothom gràcies als rius que neixen a la serralada de l'Himàlaia, la més alta del món, que és just al nord del país. Per desgràcia, però, dècades d'industrialització i urbanització descontrolada han fet que milers de rius, llacs i aqüífers que podrien servir per abastir la població siguin impossibles de fer servir a causa de la pol·lució i els abocaments. El Ganges, el riu indi per excel·lència, es troba en un estat tan lamentable que el primer ministre, Narendra Modi, ha creat un equip amb la missió de netejar-lo, i el llac Bellandur, al sud del país, està tan contaminat que sovint es veu foc a la superfície, causat pel metà, i fa uns mesos va patir un gran incendi de gas, combustible i deixalles que va trigar més de 24 hores a poder ser controlat.


L'escuma de la contaminació del llac Bellandur en flames
L'escuma de la contaminació del llac Bellandur en flames | Youtube

En aquesta situació, no sorpren que l'augment de la demanda d'aigua no pugui ser satisfeta pels recursos disponibles. El canvi climàtic tampoc hi ajuda. Els estius, cada cop més càlids, i els hiverns, que cada vegada són més curts, estan reduint la capa de neu i fent retrocedir les grans glaceres de l'Himàlaia, que abasteixen els grans rius que baixen de la serralada cap al subcontinent. Els monsons, l'arribada dels quals fa segles que és coneguda pels agricultors indis, també estan canviant els seus patrons de comportament, provocant pèrdues en les collites que poden afectar centenars de milers o fins i tot milions de persones.

 

L'agricultura s'hauria d'adaptar a la nova situació, però de moment es continuen cultivant productes que necessiten molta aigua com ara l'arròs o la canya de sucre. Per aconseguir l'aigua necessària, exploten els aqüífers del país, que segons alguns càlculs podrien contenir el 25% de l'aigua subterrània del món. Això, és clar, ha fet caure dràsticament els nivells freàtics a tot el país, que han baixat un 61% durant la darrera dècada. És moment de plantejar si aquests cultius han de ser substituits per d'altres que requereixin menys aigua o bé trobar maneres millors de fer-los créixer, aprofitant al màxim els recursos disponibles.


 

A aquest problema s'hi ha d'afegir que la gestió de l'aigua també és nefasta a nivell d'infraestructures de subministrament: fa uns anys, un estudi de les canonades de Delhi va descobrir que un 40% de l'aigua de la ciutat es perd a causa de fuites a la xarxa i de robatoris mitjançant connexions il·legals. Per posar remei a una situació tan dramàtica, el primer ministre Modi va anunciar una inversió de 87.000 milions de dòlars per crear una xarxa d'interconnexió entre rius que pugui aprofitar al màxim les fonts d'aigua de reg i reduir les inundacions. Altres administracions, com el govern de l'estat de Maharashtra, la capital del qual és Mumbai, han implementat el reg gota a gota en alguns cultius, com el de la canya de sucre, i alguns agricultors han cavat piscines per recollir tanta aigua de pluja com sigui possible per tenir més recursos disponibles pels seus cultius.





Comentaris
666
I encara voten a la xusma de dretes !
david
Hi ha massa gent al planeta. Tenen massa fills.
Normal
En un país a ont la demografia està descontrolada, la corrupció es galopant, la religió campa arreu, que voleu esperar? Be sempre queda la opció d'emigrar a Europa oi?

envia el comentari