L’aspecte de les dunes i les platges podria canviar en molt poc temps a causa de les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera, el principal causant del canvi climàtic. El descobriment és el resultat d’un estudi publicat a la revista ‘Climatic Change’ i que analitza la reacció en cadena d’efectes als entorns marins provocats per l’augment del CO2 i que afirma que, des d’ara i fins l’any 2100, l’acumulació de sediments a la base del sistema de dunes del Mediterrani podria caure fins a un 31%, provocant l’erosió de les platges i un augment del risc d’inundacions. El cas particular que van fer servir els investigadors és la badia de San Giovanni, a Sardenya.
Lluny de les desembocadures dels rius, els sistemes de dunes de les platges es poden formar, totalment o en part, per sediments carbonatats que venen dels ecosistemes marins, com ara les praderies de posidònia. L’augment de l’acidesa de l’aigua del mar, però, pot arribar a dissoldre aquests sediments i, segons els càlculs, el pH de l’aigua del Mediterrani haurà caigut 0,4 unitats d’aquí a finals de segle a causa, precisament, de l’augment de la presència de diòxid de carboni a l’atmosfera. Aquest fenomen, segons afirmen els responsables d’aquest estudi, pot alterar l’equilibri sedimentari de les platges i les dunes, ja que els sediments d’aquest tipus són una part significativa del total.
Els sediments que són al llit marí, però, que són els fonaments del sistema de platges i dunes, també estaran amenaçats pel trencament de l’equilibri sedimentari. Moltes platges que actualment estan creixent o es mantenen estables podrien comença a erosionar-se. De fet, el mateix estudi demostra que l’efecte de l’acidificació a les platges, combinat amb la pujada del nivell del mar, podria provocar un retrocés encara més gran de la línia de la costa i fer augmentar molt el risc de grans inundacions.
