L’exposició a curt termini a la pol·lució, fins i tot en indrets que no superen els límits establerts per les organitzacions internacionals, podria continuar provocant problemes de salut greus, segons afirma un nou estudi publicat a ‘BMJ’ i elaborat per científics de la Universitat de Harvard, als Estats Units. Així, les recomanacions d’organismes com l’Organització Mundial de la Salut haurien de ser revisats per donar més seguretat a les persones que, especialment a les ciutats, es troben exposades contínuament a la contaminació ambiental.
El treball ha parat una atenció especial a les partícules en suspensió, les conegudes com a PM 2.5, que són tan petites, aproximadament una vintena part del gruix d’un cabell humà, que són invisibles i poden travessar les defenses del nostre cos, fins i tot, arribar a afectar el nostre cervell tant abans de néixer i durant la infantesa com durant l’edat adulta, provocant problemes cognitius i malalties neurodegeneratives. A més, el seu pas pels pulmons i fins al corrent sanguini pot produir problemes cardiorespiratoris i, fins i tot, diabetis.
Les fonts d’aquest tipus de pol·lució són diversos, de la crema de combustibles fòssils fins a la pols dels camins i la construcció, i per veure quins eren els seus efectes als Estats Units els científics van examinar més de 95 milions d’informes hospitalaris d’ingressos que van tenir lloc entre els anys 2000 i 2012, comparant el seu lloc d’origen amb les dades de pol·lució recollides per gairebé 2.000 estacions de l’Agència de Protecció Mediambiental dels Estats Units.
Per fer-ho van necessitar un dels superordinadors de la Universitat de Harvard i van detectar, a més de les relacions habituals entre contaminació per partícules i problemes cardiorespiratoris, d’altres amb problemes de salut inesperats com septicèmia, fallada renal, infeccions cutànies i infeccions del tracte urinari. En aquestes noves malalties, un increment d’un microgram per metre cúbic en la contaminació equivalia a un augment anual mitjà de 2.050 ingressos hospitalaris, amb uns costos tant personals com econòmics elevadíssims, i això que només es van estudiar els efectes a curt termini, demostrant que, fins i tot en nivells inferiors als recomanats per l’OMS (25 micrograms per metre cúbic) hi havia efectes nocius.
El treball, però, també mostra que les reduccions més petites en les concentracions de PM 2,5 tenen efectes immediats en la salut de la població. La contaminació ambiental, doncs, és una amenaça encara més gran del què pensàvem, i la seva reducció, encara que sigui al mínim imprescindible, podria salvar milions de vides cada any, moltes més del que afirmaven els darrers estudis, que encara no tenien en compte aquest descobriment.
