L’hidrogen s’està convertint ràpidament en una alternativa viable a l’ús de diversos combustibles fòssils per ajudar a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Tot i que el gas natural és el combustible fòssil que té un impacte ambiental més petit, la Universitat de Keele, a Anglaterra, ha posat en marxa una prova pilot que, fent servir aquest altre gas, pot ajudar a reduir encara més la seva contribució a l’escalfament global. Així, el subministrament de gas del campus està sent barrejat amb hidrogen en una proporció 80-20, en un experiment que pot ser molt important per al futur d’un país on el 85% de les llars té calefacció central alimentada amb gas natural.
Tot i que de moment l’hidrogen podria resultar massa car per ser emprat a gran escala, les expectatives d’aquesta prova són molt altes. Com a combustible, l’hidrogen es va servir d’una manera semblant al gas natural, de manera que l’ús d’un 20% d’aquest gas no s’ha notat ni a la calefacció ni tan sols a les cuines de la universitat. El campus, que té un sistema privat de gas, ha instal·lat un sistema anomenat HyDeploy, barrejant el gas natural amb un hidrogen que s’obté per electròlisi, és a dir, separant l’aigua en hidrogen i oxigen, un procés que té lloc en un contenidor al mateix campus.
Segons Cadent, la distribuïdora de gas responsable del projecte, si aquest sistema s’implantés a tot el Regne Unit es deixaria d’emetre una quantitat de CO2 equivalent a la de dos milions i mig de cotxes. En aquest cas, l’hidrogen es podria generar fent servir l’excés d’energia eòlica generada en hores vall, a falta que es millorin sistemes encara més eficients.
Tot plegat, en un sistema que manté la proporció 80-20 per aconseguir una reducció d’emissions sense haver de canviar la xarxa de distribució ni els aparells de combustió que, amb més hidrogen, podrien patir efectes no desitjats o no funcionar correctament. Tot i això, hi ha empreses que treballen amb calderes que funcionen només amb hidrogen i, fins i tot, n’hi ha una que ja produeix calderes de gas natural que es poden reconvertir fàcilment i començar a emprar hidrogen, per aconseguir que la transició al seu ús sigui relativament ràpida i sense que suposi un cost econòmic gaire gran per a la població.
