L'Escola d'Arquitectura del Vallès fa un estudi pioner sobre les emissions de CO2

Centrat a Bellaterra, el treball conclou que cada ciutadà del nucli genera unes 6,6 tones d'aquest gas cada any, gairebé una tona més que la mitjana espanyola
Una cinquantena de persones van assistir a l'acte sobre la dependència del CO2 dels habitants de Bellaterra
Una cinquantena de persones van assistir a l'acte sobre la dependència del CO2 dels habitants de Bellaterra | Laia Tardós

Un equip d'estudiants de l'Escola d'Arquitectura del Vallès, gràcies a un conveni amb la Unió de Veïns de Bellaterra, va presentar aquest passat dijous l'Estudi de Dependència del Carboni, un treball pioner sobre l'estil de vida dels habitants d'aquest nucli de Cerdanyola del Vallès que aglutina dades sobre diversos aspectes que contribueixen a les emissions d'aquest gas d'efecte hivernacle i que podria ser aplicat a zones residencials i urbanitzacions semblants per ajudar a millorar la seva sostenibilitat i reduir, així, la seva contribució al canvi climàtic.

 

Gràcies a la UVB, que va associar-se amb els estudiants com a part del seu pla estratègic mediambiental, els estudiants van poder accedir a diversos edificis i cases de Bellaterra, arribant a la conclusió que la petjada de carboni de cada ciutadà del nucli és, amb 6,6 tones d'emissions de CO2 anuals, molt superior a la mitjana espanyola, que se situa en 5,7 tones. Per mitigar el canvi climàtic caldria que, com a molt, les emissions mitjanes per persona i any a tot el planeta se situessin al voltant de les 0,6 tones. Així, segons exposa l'estudi, malgrat que els bellaterrencs són responsables de l'emissió de menys CO2 que la mitjana europea, que és de 8,4 tones per persona i any, continuarien necessitant onze planetes com la Terra perquè el seu consum fos sostenible. Per canviar aquesta situació, els responsables del treball van recordar la necessitat de compartir recursos i espais. A Bellaterra, per posar un exemple, hi ha una piscina per a cada cinc habitants.

 

Josep Maria Riba, president de la Unió de Veïns de Bellaterra, durant l'acte de presentació
Josep Maria Riba, president de la Unió de Veïns de Bellaterra, durant l'acte de presentació | Laia Tardós

Les peculiaritats d'un nucli com aquest, amb cases disseminades que tenen un consum energètic molt alt, fan que la generació d'electricitat amb fonts renovables no sigui suficient per a posar fre a la seva gran petjada de carboni. A més de la possibilitat de fer reformes a les llars per fer-les més eficients energèticament, també s'hauria de tenir en compte la insolació que reben i adaptar l'ús dels seus espais per necessitar tant menys calefacció i aire condicionat com, també, menys il·luminació artificial. Els canvis en l'estil de vida, però, haurien d'anar més enllà: la mobilitat i les formes de consum també haurien de variar. Actualment, un 80% dels bellaterrencs es desplaça en vehicle privat, un fet que podria canviar amb, per exemple, la creació d'eixos verds per a vianants i la implantació d'un sistema de transport públic eficient.

 

Estudis com aquests es podrien dur a terme no només a les ciutats, on la població està molt més concentrada i on s'ha parat molta més atenció, sinó especialment a altres nuclis residencials de les mateixes característiques, per tal de trobar maneres de reduir la seva responsabilitat en les emissions de diòxid de carboni i, així, aportar un gra de sorra en la immensa lluita contra el canvi climàtic que tots tenim per davant.