L’augment de les temperatures a causa del canvi climàtic podria suposar una amenaça molt greu per a la supervivència dels dofins, segons afirma un estudi publicat a la revista ‘Current Biology’ i que elaborat per un equip internacional d’investigadors de les universitats de Leeds (Anglaterra), Zuric (Suïssa) i Georgetown (Estats Units).
El treball parteix dels efectes d’una onada de calor que va afectar l’oest d’Austràlia l’any 2011 i que va provocar que els dofins tinguessin menys descendència i que la seva esperança de vida s’escurcés. Durant aquell episodi la temperatura de les aigües de l’àrea estudiada, coneguda com la Badia dels Taurons, van pujar fins a 4ºC més que la mitjana anual. Després d’aquella onada de calor, la supervivència d’algunes espècies de dofins va caure fins a un 12%, cosa que, sumada a la caiguda de la seva capacitat reproductiva, va suposar un cop força destacable en les seves poblacions.
El més preocupant, però, va ser que la caiguda de la natalitat no va ser només immediatament posterior a aquell episodi extrem sinó que es va prolongar fins l’any 2017. Segons sembla, l’aigua calenta va matar moltes de les praderies marines que són a la base de l’ecosistema de la badia, sent alhora un hàbitat, una protecció i una font d’aliment per a molts animals.
L’impacte de l’onada de calor en aquest element bàsic, doncs, va acabar afectant la cadena tròfica fins a capdamunt ja que, al cap de set anys, encara no hi havia signes clars que la situació hagués tornat a la normalitat, mostrant com episodis meteorològics extrems molt curts poden tenir efectes devastadors i a molt llarg termini en els ecosistemes.
L’efecte directe en els dofins, però, no es coneix exactament. Algunes possibles explicacions són la menor supervivència de dofins nounats a causa de les altes temperatures, un abandó per part dels pares per la mateixa raó o, fins i tot, un endarreriment de l’arribada a la maduresa sexual dels exemplars més joves.
El més curiós, però, és que no totes les espècies de dofins es van veure afectades de la mateixa manera. L’efecte de l’escalfament de l’aigua dels oceans, però, és motiu de preocupació per als científics des de fa molt de temps, ja que la calor posa en tensió tota la xarxa d’alimentació dels ecosistemes marins.
L’aigua calenta, que té menys oxigen, pot matar grans quantitats de peixos i també els coralls, que són molt sensibles a la temperatura. Amb aquests dos factors n’hi ha prou per desestabilitzar catastròficament tot un sistema enorme i amb interrelacions molt complexes.
Les onades de calor se succeiran, i són un element més que mostra com el canvi climàtic continua el seu curs i és especialment sever amb els oceans, que absorbeixen la immensa majoria de l’excés de calor del planeta. L’única manera de minimitzar la recurrència d’aquests episodis és frenant l’escalfament global, és a dir, eliminant completament l’ús de combustibles fòssils i substituint tots els elements que puguin provocar emissions de CO2 per alternatives renovables i sostenibles.
