Lechuga (CSIC): "Centralitzar els diagnòstics en laboratoris d'hospital és insostenible"

La cap de grup de l'ICN2 afirma que s'ha de mantenir el rigor científic tot i la pressa per l'emergència de la COVID-19
Laura Lechuga
Laura Lechuga | ACN

La professora d'investigació del CSIC Laura Lechuga espera que hi hagi una "revolució" en les tècniques per diagnosticar malalties després que la pandèmia del coronavirus hagi deixat al descobert un "coll d'ampolla". "El sistema actual, en què la majoria de proves estan centralitzades en grans laboratoris d'hospitals, és insostenible", diu. Lechuga lidera un projecte de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) per desenvolupar un test que detecti en menys de 30 minuts el virus a partir de la saliva. Va ser un dels primers projectes a rebre finançament europeu per la COVID-19 i el compromís és desenvolupar i validar en un any els tests, que també revelaran la càrrega viral.

 

La societat busca i necessita respostes davant del coronavirus. Però la ciència, per molt que estigui accelerant la velocitat en aquesta emergència sanitària, té els seus temps. "S'ha de posar en una balança anar de pressa i mantenir el rigor. Perquè si no, veiem el que passa, que arriben al mercat dispositius que no ho haurien de fer, perquè no estan totalment contrastats", adverteix Lechuga, que aquest dimecres al vespre ha participat en una trobada virtual del CosmoCaixa del cicle 'Una finestra a la ciència'. "Un dels exemples que estem veient són els tests ràpids que s'han venut i que després han fallat tots. Han adaptat tests ràpids d'altres patologies sense seguir la metodologia científica i això provoca que estiguin fallant", afirma la científica sobre tests com els que el govern espanyol va comprar i després va resultar que no servien. L'emergència del coronavirus també està aportant "cohesió científica". "Tots els científics del món que poden aportar en el camp del coronavirus ens hem posat a treballar. Hi ha molta unitat i compartim la informació. És important perquè quan concentres tanta força, els progressos són majors", assegura.

Un sanitari treballant amb el coronavirus
Un sanitari treballant amb el coronavirus | ACN

La professora d'investigació del CSIC també espera que amb aquesta crisi la societat i la política posin en valor el coneixement i el desenvolupament científic i s'hi inverteixi més. "Fins ara s'ha descuidat bastant, era com una cosa de decoració. I ara hem vist que l'única manera de sortir d'aquesta pandèmia i d'aquesta crisi és amb ciència", recalca, per afegir: "És important invertir en sanitat pública, en ciència i coneixement a nivell nacional i europeu". Lechuga preveu que la pandèmia "acceleri" les tècniques diagnòstiques, ara molt centralitzades en grans laboratoris dels hospitals. La investigadora sosté que aquest és un funcionament "insostenible" perquè el sistema públic no se'l pot permetre i perquè una societat cada vegada més envellida i amb més malalties cròniques necessitarà més diagnòstics. "S'han de descentralitzar les tècniques diagnòstiques en ambulatoris, fins i tot en farmàcies", apunta. L'experta en nanociència assenyala que poder fer proves sense la necessitat de processar-les en un laboratori, on tardaran hores, pot ser molt útil per a la practica clínica. "Per exemple, és interessant per al metge que està a l'UCI poder fer una prova i tenir els resultats al cap de poc minuts", ressalta.

 

Precisament en aquestes necessitats s'emmarca el projecte que lidera des de l'ICN2, el CoNVat, que va rebre finançament de la Comissió Europea en una convocatòria exprés a finals de gener. L'objectiu és desenvolupar un sistema de detecció del virus que el mesura per complet a partir de la saliva, sense cap tipus de tractament en la mostra en un laboratori. Per exemple, en una prova PCR, s'ha d'extreure el material genètic del virus. Es tracta d'un dispositiu biosensor que atraparà el virus de forma completa. La mostra es col·locarà en un nanoxip fotònic i la llum interaccionarà amb el virus. "El virus té la proteïna S [que li dona forma de corona]. Aquesta proteïna és l'antigen. Nosaltres posem un anticòs que capta l'antigen quan arriba. Com un mecanisme de clau i pany. I com que l'antigen està a la coberta, capta tot el virus", il·lustra. A més de la rapidesa i la fiabilitat dels resultats i la facilitat d'aconseguir la mostra, un altre dels avantatges d'aquest test serà que podrà quantificar la càrrega viral. "No només ens diu si tenim el virus o no, sinó que també mostra si ja s'ha replicat en moltes còpies. No és el mateix si la càrrega viral és molt alta o no, ja que aquesta informació ens pot guiar en el pronòstic de la malaltia", afirma.

Coronavirus
Coronavirus | Flickr

Aquest test és dels que s'anomenen d'antigen. Es caracteritza per detectar el virus sencer a partir de les proteïnes que el conformen. A Lechuga, no li consta que hi hagi cap test d'antigen comercialitzat en aquests moments, després que alguns que van arribar al mercat s'haguessin de retirar. Les altres dues estratègies per detectar el coronavirus són les proves PCR, que analitzen el material genètic del virus, i les anàlisis serològiques, que no detecten de manera directa la infecció sinó que busquen els anticossos que genera el sistema immune per respondre-hi. La Comissió Europea buscava projectes que ja tinguessin tecnologia prèvia dissenyada, com és el cas d'aquests biosensors, que ja s'havien desenvolupat per detectar de forma precoç alguns tipus de càncer; la tuberculosi en orina o sèpsia -infecció generalitzada-. També han desenvolupat tecnologia per controlar l'anticoagulant Sintrom i fins i tot per a celíacs, per saber si han ingerit gluten a través de l'orina. Aquest projecte també contempla la possibilitat, en una segona fase, d'utilitzar-se per a la vigilància dels animals on s'allotgen els virus i que poden saltar a la cadena humana.

 

De fet, aquesta aplicació és l'origen del projecte abans de tota la crisi generada pel coronavirus, ja que l'investigador de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Serra Cobo feia temps que plantejava la necessitat de sistemes més exhaustius i més fàcils per detectar els virus en animals reservoris. La científica apunta que la crisi actual també pot portar a canviar l'estil de vida, "molt relacionat amb la invasió d'altres hàbitats mediambientals que no són els dels humans". "No es tracta d'aniquilar els virus, sinó de no envair l'hàbitat que no ens correspon i de fer més vigilància i prevenció", diu sobre com la destrucció d'ecosistemes afavoreix l'aparició de nous virus, ja que els humans entren en contacte amb animals salvatges, que els poden allotjar.