L'Àrtic podria quedar "lliure" de gel durant tot l'estiu d'aquí trenta anys

L'escalfament global n'ha anat reduint tant la superfície màxima hivernal com la mínima estival a un ritme molt més ràpid del que predien els models climàtics
Gel àrtic
Formació de gel a l'oceà Àrtic | NASA

El gel de l'oceà Àrtic s'ha anat reduint durant les darreres dècades a causa de l'escalfament global. La desaparició progressiva del glaç ha anat molt més ràpid del que havien calculat els experts. Amb un escalfament molt superior a la mitjana del planeta les darreres prediccions apunten que, d'aquí trenta o cinquanta anys, el gel que cobreix part de l'oceà fins i tot durant els mesos d'estiu podria haver desaparegut per complet. Tot i això, l'efecte de les emissions d'origen humà en l'Àrtic és molt més conegut del que s'acostuma a pensarm per exemple pel que fa a la resposta del gel marí a un escalfament sobtat o en quin moment va començar a recular a l'Àrtic. Aquest ha estat l'objectiu d'un d'un estudi dut a terme per investigadors de la Societat Geològica dels Estats Units i publicat a la revista 'Geology'.

 

D'entrada, les condicions de la regió fan que les dades siguin més aviat escasses. Per exemple, les imatges per satèl·lit, claus per a veure les crescudes i reduccions de la superfície del gel, només estan disponibles des de la dècada dels setanta del segle passat, un període massa curt com per elaborar models totalment fiables. Les observacions directes, d'altra banda, són poques, i per tant la incertesa sobre el futur del gel àrtic és força alta. No obstant això, com en tants altres casos, hi ha registres naturals que han permès augmentar la informació sobre aquest procés i estendre-la més enrere en el temps. Així, l'estudi presenta un registre de la variabilitat del gel marí de l'Àrtic a l'arxipèlag de Svalbard (Noruega) durant dos-cents anys, obtingut gràcies a les algues coral·lines, que gràcies al seu creixement i a altres indicadors, que depenen de la llum que reben, permeten saber la durada de la coberta de gel i, per tant, els seus avanços i retrocessos al llarg del temps.

Gel a l'oceà Àrtic | Pxhere

 

Gràcies a aquesta possibilitat, es pot estudiar el desglaç de l'Àrtic i tenir dades molt més fiables que fins ara i de fa molt més temps. Per exemple, els resultats d'aquest estudi apunten que el retrocés del gel Àrtic va començar a principis del segle XX, amb prou feines mig segle després de l'inici de la Revolució Industrial, o que els nivells més baixos dels darrers dos segles es van produir durant el període que va dels anys vuitanta a principis dels 2000, una dada que es desconeixia i que mostra com aquest nou mètode permetrà detectar i verificar els canvis en el gel de la zona més septentrional del nostre planeta d'una manera molt més fiable que fins ara.