L’any hidrològic 2018-2019, que inclou l’efecte de les pluges i l’evolució dels recursos hídrics entre els mesos d’octubre, ha evidenciat dos contrastos, amb un final de 2018 força humit i un 2019 molt sec, sobretot a partir dels mesos d’estiu. Això ha provocat que, en el conjunt global de les conques internes, s’hagi passat d’un volum de reserves del 86% (gairebé 600 hm3) de finals de 2018 al 57% (395 hm3) actual, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua. Tot i això, cal remarcar dos casos que han tingut un comportament diferenciat.
Per una banda els embassaments de Siurana i Riudecanyes, de manera conjunta, van començar l’any hidrològic amb uns escassos 3 hm3 (17%). Les darreres pluges de l’any 2018 van permetre assolir els 10 hm3 (57%) i l’any hidrològic es tanca amb 4,6 hm3 (26%), després de 9 mesos marcats per les escasses pluges d’aquest any. L’embassament de Darnius Boadella ha tingut un comportament similar al dels embassaments del sistema Siurana Riudecanyes. Va començar l’any hidrològic amb 23 hm3 (38%), però les pluges de finals del 2018 van ser molt productives, assolint pràcticament l’ompliment de l’embassament amb 58 hm3 (95%). No obstant això, es tanca l’any hidrològic amb 25 hm3 (41%) després d’un període estival especialment sec i calorós.
Durant l’any hidrològic 2018-2019, els rius, amb caràcter general, han presentat un període de cabals alts i mitjos al llarg de tot el 2018 i un període de reducció continuada de cabal, enguany. A l’estació de Guardiola de Llobregat, a la capçalera del riu Llobregat, al llarg del 2019 la manca de pluges ha generat una reducció persistent de cabals, situant-se entre normal i sec, tot i les pluges de primavera i la disponibilitat d’importants fonts naturals que estabilitzen els cabals del riu. En el cas del riu Ter, al seu pas per Ripoll, és encara més marcada la variació, situant-se entre sec i molt sec i, els darrers dies arribant a valors extrems històrics propers als de la sequera de 2007 i no disposant de registres de cabals inferiors des de l’any 1931.
En les masses d’aigua subterrànies hi ha comportaments molt diferenciats. Els aqüífers que es gestionen conjuntament amb fonts alternatives, com és el cas de la Vall Baixa del Llobregat o la Vall Baixa de la Tordera, els quals es mantenen en situació òptima d’explotació. Cal tenir en compte, també, que des de l’abril de 2018 s’està injectant aigua regenerada a l’aqüífer del delta del Llobregat, amb l’objectiu d’evitar la intrusió d’aigua de mar. En l’altre extrem estan els aqüífers que encara no disposen de fonts de subministrament alternatives, com són els casos de l’aqüífer de Carme Capellades o el de Fluvià-Muga que els darrers mesos han assolit valors de situació seca, fruit de la manca de pluges.
El volum generat en aquest any hidrològic per les dessalinitzadores ascendeix a un total a 20 hm3 dels quals, 12 hm3 corresponen a la planta del Llobregat i 8 hm3 a la planta de la Tordera. Des de finals de setembre, amb el volum embassat al sistema Ter-Llobregat per sota del 60% (367 hm3), s’ha incrementat el nivell de funcionament de les dessalinitzadores, fins al 70 % en la planta del Llobregat (140.000 m3/dia) i fins al 75% a la planta de la Tordera (43.200 m3/dia). Pel que fa a la producció d’aigua regenerada, aquesta ha estat per sobre dels 30 hm3 durant el 2018, un valor lleugerament inferior al de 2017. Aquest descens es deu, sobretot, al ser el 2018 un any humit, fet que ha requerit una menor producció d’aigua regenerada per a usos ambientals.
