La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles, situada al municipi de Tivissa (Ribera d’Ebre), s’anomenava Kum. És la conclusió a la qual han arribat els arqueòlegs en la darrera campanya d’excavació del jaciment. Els darrers anys ja hi havien trobat diverses monedes amb símbols de l’alfabet ibèric que es pronunciarien com ‘Kum’, però l’aparició recent d’una prova d’encunyació de moneda en un fragment de plom els ha permès tancar el cercle. Això demostraria que la ciutat disposava de la seva pròpia fàbrica de moneda i que era un important enclavament del territori del poble iber dels ilercavons. Tot i aquesta importància arqueològica, només s’ha excavat un 20% del jaciment.
L’equip d’arqueòlegs que lidera el programa de recerca científica ha explicat que la clau ha estat la troballa d’un fragment de plom amb la marca d’una encunyació monetària. Es tracta d’una prova per encunyar moneda en la qual s’hi ha trobat una inscripció amb el símbol de l’alfabet ibèric que es pronunciaria Kum. “Això demostra que aquestes monedes s’encunyaven en aquest indret i que, a la vegada, aquest era el nom antic d’aquesta ciutat”, ha apuntat el codirector de l’excavació, David Asensio.
La troballa de monedes és habitual en altres grans poblats ibers com Iltirta o Kesse. Aquest descobriment demostra la importància geoestratègica del jaciment en el context de la Segona Guerra Púnica. Per als investigadors, aquest jaciment va ser un enclavament “de primer ordre” del territori del poble iber dels ilercavons, que dominava la part baixa del curs del riu Ebre. La seva extensió és de quatre hectàrees i mitja, la qual cosa confirma que era una ciutat de gran importància. Hi ha discrepàncies, però, sobre si era la capital o no d’aquest territori.
El jaciment es va descobrir el 1912 i fa 22 anys que l’equip d’arqueòlegs del Grup de recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social de la Universitat de Barcelona porta a terme els treballs arqueològics en aquest jaciment. El projecte se centra en conèixer la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre entre els segles IX i I aC. En els tres darrers anys les campanyes d’excavació han confirmat el caràcter urbà de l’assentament amb la delimitació de dos nous trams de barris de cases.
Separats per un gran carrer de dotze metres de llargada, han aparegut els fonaments d’edificacions de diferent superfície habitable, d’entre els 30 metres quadrats i fins als 250 metres quadrats. Els edificis més grans estarien formats per nombrosos recintes articulats a través d’un pati interior o atri, mentre que les més petites tindrien reduïdes compartimentacions internes.
Aquesta evident diferenciació arquitectònica, sostinguda en els barris de cases excavades a la ciutat, reforça la idea d’una forta estratificació social dins la comunitat ibèrica del Castellet de Banyoles i és un clar reflex de la base d’organització sociopolítica del món ibèric a la Ilercavònia durant el segle III aC. Asensio ha subratllat que el que fa excepcional aquest jaciment és el fet que, un cop va ser destruït de forma violenta, no s’hi ha sobreposat cap altre assentament. Això els permet excavar-la sencera. Fins ara n’han tret a la llum un 20% i treballen per abordar el 80% restant.
