MonPlaneta
Ja hem esgotat tots els recursos que la Terra és capaç de generar enguany
  • CA
Bosc tropical talat al sud de Mèxic | D.P.

Avui, 1 d’agost de 2018, els humans ja hem fet ús de tots els serveis i recursos ecològics que el nostre planeta és capaç de regenerar en un any. La pesca, la tala de boscos, l’explotació de les terres de conreu i l’emissió de diòxid de carboni, a partir d’ara, ja seran superiors als que la natura pot tornar a crear o a absorbir. Això afirma la Global Footprint Network, una entitat que cada any fa els càlculs necessaris per saber quin és l’Earth Overshoot Day (Dia de la Sobrecapacitat de la Terra), el moment en què superem la capacitat de producció del planeta. Segons els seus responsables, actualment estem fent servir 1,7 vegades el què la Terra ens pot proporcionar de forma sostenible.

Aquesta progressió negativa fa anys que dura. El 1987, el Dia de la Sobrecapacitat de la Terra va ser el 21 de desembre. Durant els 31 anys que han passat des d’aleshores, hem arribat a principis d’agost, en una mostra molt clara de com d’insostenible és el model de vida i de consum de l’espècie humana com a civilització. Enguany, per exemple, arriba un dia abans que el 2017, set dies abans que el 2015, divuit dies abans que el 2014, un mes abans que l’any 2000 i tres mesos abans que durant els anys 90.

Una explotació insostenible

El Dia de la Sobrecapacitat de la Terra, abans conegut com el Dia del Deute Ecològic, és un calendari ideat per mostrar d’una manera molt impactant fins a quin punt el nostre consum de recursos és superior a la capacitat de la Terra de produir-los. Per calcular en quin moment superem aquest punt, la Global Footprint Network divideix la biocapacitat del món -és a dir, els recursos que genera- per la petjada ecològica dels humans durant el mateix període de temps i, després, multiplica el resultat pel número de dies de l’any. Per conèixer tots dos valors es tenen en compte els boscos, camps, aigua, etc de tot el món, d’una banda, i les necessitats de la població de l’altra. Així es veu clarament com la petjada és molt més gran als països industrialitzats, fins al punt que el 60% de la petjada ecològica mundial es deu a les emissions de diòxid de carboni. El càlcul, però, també té en compte la petjada de les terres de cultiu, de pastura, les zones de pesca, els boscos, sòl urbanitzat…

Avui, doncs, és el dia en què entrem en dèficit ecològic. Durant la majoria de la història, els humans havien fet servir els recursos naturals que els oferia la Terra per alimentar-se, per crear eines i per, finalment, construir les seves ciutats, les seves carreteres i els seus països. Durant part d’aquest procés també van emetre diòxid de carboni, però sempre a uns nivells que el nostre planeta era capaç d’assumir. A partir dels anys 70 del segle XX, però, aquest límit es va superar i vam començar a consumir més recursos i serveis dels què la Terra podia recuperar cada any. Si continuem amb la progressió actual, de fet, abans del 2050 ja estarem fent servir més dues Terres cada any, una situació absolutament insostenible. Els efectes d’aquest procés estan sent molt clars en la degradació que estem veient al planeta: el canvi climàtic, la desaparició de les masses forestals, la disminució de la pesca, l’extinció de moltes espècies…

Fum provinent d’indústries | Pxhere

Tot i que l’exactitud dels càlculs de la Global Footprint Network és difícil de validar per la complicació de tenir en compte totes les variables i d’obtenir dades acurades sobre alguns dels indicadors, el que és evident és que que la nostra petjada ecològica és molt més gran del que la Terra pot suportar i que, si hi ha errades de càlcul, són a favor nostre i la situació real podria ser encara pitjor. Des de fa uns anys, de fet, n’estem pagant les conseqüències. Aquest dia, doncs, independentment de si avui és el dia correcte o si és més aviat o més tard, és una bona manera de cridar l’atenció de la població sobre aquest fet i també sobre quines són les mesures que hauríem de prendre, com a individus i com a col·lectiu, per revertir aquesta tendència i aconseguir, com més aviat millor, que l’existència dels humans a la Terra torni a ser sostenible.

Una porta a l’esperança

Si aconseguissim reduir a la meitat el malbaratament d’aliments a nivell mundial, el Dia de la Sobrecapacitat s’endarreriria 11 dies. Si fessim servir el cotxe la meitat del què ho fem, 10. Tot i això, les accions individuals no són suficients i calen plans a nivell mundial per abordar aquest problema. L’adopció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU i la signatura de l’Acord de París, per exemple, permeten ser optimistes, tot i que el desplegament de mesures concretes està sent desigual. Més enllà dels estats, però, el paper de les empreses és cabdal i algunes també estan prenent mesures pel seu compte. És el cas de la filial de Suez a l’estat espanyol, que es dedica a la gestió i el tractament d’aigua i al reciclatge i la recuperació de residus i que compta amb un Pla Estratègic de Desenvolupament Sostenible a 5 anys vista. Entre els seus compromisos, n’inclou alguns que afecten el Dia de la Sobrecapacitat de la Terra, com ara reduir el 90% de les emissions derivades del seu consum elèctric. El 2017, la xifra ja va arribar al 55%. La compra d’energia verda i l’augment de l’eficiència energètica son dues de les vies que han triat per aconseguir aquest objectiu.

Més enllà de reduir la petjada ecològica de les seves operacions, però, l’empresa aposta per un canvi de model productiu basat en l’economia circular. Així, una de les seves propostes principals de cara al futur és convertir les seves estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) en biofactories que recuperin el màxim de recursos possibles i en generin de nous: reutilitzar l’aigua un cop depurada, fer-la servir per produir energia renovable, fent servir els fangs per obtenir biogas i emprar-lo per generar energia… la clau és mantenir el màxim de recursos possibles a l’interior del cicle, trobar formes de reaprofitar-los. D’aquesta manera, a més, les EDAR podrien ser autosuficients energèticament o, fins i tot, arribar a generar excedents d’electricitat d’una manera totalment respectuosa amb el planeta.

L’EDAR del Besòs | Jordi Borràs

Així doncs, encara som a temps d’aturar la degradació del nostre món. Si cada any aconseguissim que el Dia de la Sobrecapacitació de la Terra s’endarrerís 4,5 dies, el 2050 tornariem a ser dins de les possibilitats del planeta. De moment, i com a aspecte positiu, Global Footprint Network afirma que el què semblava un avanç imparable del dia està començant a frenar. Encara hi ha molt per fer, però. Sense anar gaire lluny, si les emissions globals de diòxid de carboni es reduissin a la meitat, el dia d’esgotament dels recursos arribaria tres mesos més tard que ara. Això, per sí sol, faria que passessim a consumir 1,2 Terres anuals en comptes d’1,7. La solució, doncs, passa per un compromís a tots els nivells i on tothom, conscient del risc que correm si no ho fem, compleixi amb la seva part.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Pregunto a agost 01, 2018 | 15:29
    Pregunto agost 01, 2018 | 15:29
    Quins països son els que tenen un augment constant en la seva demografia? Qui son els que diuen que la població està envellint i es necesiten mes joves?

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa