Considerats durant molt de temps com ADN sobrer, que havia quedat al codi genètic com a restes d’adaptacions anteriors, una família de transposons –seqüències d’ADN que no tenen un lloc fix al genoma sinó que el poden canviar– ha despertat l’interès d’un equip d’investigadors de la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, ja que podria tenir el potencial d’accelerar la creació de noves varietats de vegetals que tinguin avantatges que seran molt importants en el futur, com ara la resistència a la sequera.
Els anomenats ‘retrotransposons Rider’, que fa temps que es coneix que tenen una certa influència en la forma i el color dels tomàquets, han estat caracteritzats i, tal com expliquen els mateixos científics a la revista ‘PLOS Genetics’, s’ha descobert que aquesta família de gens també és present, i potser activa, en altres espècies vegetals, de manera que podria ser una font a partir de la qual desenvolupar noves varietats més adaptades als temps que vindran.
Els transposons són uns elements molt importants en la diversitat de trets dels membres d’una mateixa espècie, i si bé durant milers d’anys aquests trets han estat aprofitats per millorar o crear varietats de cultius, no ha estat fins ara que s’ha començat a entendre el seu funcionament intern. Els transposons poden copiar-se a noves posicions del genoma, canviant, trencant o amplificant gens o, a vegades, no tenint cap efecte. Per això des de la seva descoberta, la dècada de 1940, havien estat considerats deixalla, sobres, però a dia d’avui s’està descobrint que podrien ser molt més importants i tenir un paper important en l’evolució, alterant tant l’expressió genètica com les característiques físiques de les plantes.
Fer-los servir per genera noves característiques en plantes, doncs, no només seria possible sinó un salt molt important respecte la creació tradicional de noves varietats, ja que es podria fer molt més ràpid i permetria generar moltes varietats noves que podrien ser polides fins a satisfer al màxim les nostres necessitats.
Tot i que les tecnologies de modificació genètica actuals són molt poderoses, cal conèixer els gens i la seva funció per aconseguir afinar què cal modificar i de quina manera per aconseguir l’efecte desitjat. En el cas dels transposons, són una eina de mutació genètica que és present en les plantes i que, si es pot controlar, pot generar nous fenotips -aparences- o resistències, i es podria fer servir en combinació amb l’edició genètica més habitual.
Fer servir els transposons, a més, tindria l’avantatge de constituïr un mètode lliure de transgènics per aconseguir noves varietats i que, per tant, no tindria problemes legals. Amb la família Rider present en diverses plantes com la colza, la remolatxa o la quinoa, a més de als tomàquet, aconseguir controlar-los podria ser una revolució enorme en la indústria alimentària, especialment en un moment on el canvi climàtic amenaça de començar a causar crisis enormes a causa de sequeres o inundacions.
