Un equip de científics de la Universitat de Lancaster, a Anglaterra, han anunciat a la revista ‘Scientific Reports’ la invenció i patent d’un nou tipus de memòria electrònica que podria posar fi a la crisi energètica causada per les tecnologies digitals gràcies al seu consum ultrabaix d’electricitat.
Si bé les millores en l’eficiència de la il·luminació i els electrodomèstics de les llars ha fet baixar considerablement el seu consum d’electricitat, tota aquest estalvi ha estat completament devorat per l’ús d’ordinadors i altres aparells electrònics que, el 2025, es calcula que consumiran un 25% de tota l’electricitat que es generi al món.
La nova memòria universal, però, podria evitar això, ja que els seus inventors asseguren que reduirà els pics de consum dels centres de dades en un 20%. No només això, però, sinó que també podria permetre l’existència d’ordinadors que no necessitin posar-se en funcionament i que podrien posar-se en mode d’estalvi d’energia de manera instantània i impercentible. Així doncs, la recerca del sistema d’emmagatzematge de dades perfecte, que havia ocupat científics i enginyers durant dècades, podria haver arribat a la seva fi.
A la pàgina web de la Universitat de Lancaster, el professor de física Manus Haye explica que “la Memòria Universal, que emmagatzema de forma robusta dades que són fàcils de canviar, es considera impossible de fer, però aquest aparell demostra les seves propietats contradictòries”. De moment, la tecnologia ha estat patentada als Estats Units i hi ha una altra patent pendent. A més, diverses companyies del sector han mostrat el seu interès en ella o ja col·laboren activament en el seu desenvolupament.
Els científics i enginyers responsables d’aquesta invenció van fer servir la mecànica quàntica per aconseguir superar l’obstacle que, fins ara, obliga a triar entre emmagatzematge de dades estable i de llarga durada o escriptura i esborrat de baix consum. Quan es comercialitzi, la tecnologia podria substituïr el mercat de la memòria DRAM (Dynamic Random Access Memory), que es calcula en uns 100.000 milions de dòlars, i també les memòries flash.
Si bé escriure dades en una DRAM és ràpid i té un consum molt baix, les dades són volàtils i s’han de “refrescar” de manera contínua per impedir que es perdin, un fet que és alhora inconvenient i ineficient. A l’altre cantó, les memòries flash emmagatzemen dades de forma robusta però escriure-hi és lent, té un consum energètic alt i degrada la bateria, cosa que la fa inadequada com a memòria de treball.
Per al professor Hayne, “l’ideal és combinar els avantatges de totes dues sense els inconvenients, i això és el que hem demostrat. El nostre aparell té un temps d’emmagatzemage de dades intrínsec que es prediu que supera l’edat de l’Univers, i tot i això pot guardar o esborrar dades fent servir 100 cops menys energia que la DRAM”.
