El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) ha habilitat un búnquer de la Guerra Civil del Pi de Sant Just –una entitat de població del nucli d’Olius (Solsonès)- perquè serveixi com a refugi de ratpenats. L’actuació s’emmarca en un estudi per analitzar com els ratpenats poden ajudar a controlar la processionària del pi com a depredadors naturals.
Un dels responsables de la iniciativa, David Guixé, ha relatat que en aquest búnquer s’hi havia observat la presència de ratpenats i ara, amb aquesta actuació, “es vol potenciar que a dins s’hi estableixin colònies i criïn”. La idea és que puguin ajudar a controlar la processionària del pi, però també altres plagues d’insectes com el mosquit tigre o la papallona del boix.
En el marc del projecte que lidera el CTFC per combatre la processionària del pi amb ratpenats i ocells insectívors, recentment s’ha habilitat un búnquer de la Guerra Civil perquè pugui actuar com a refugi d’aquest depredador. L’actuació ha consistit en tancar el que antigament havia estat el polvorí del búnquer –on es guardaven les armes- amb una porta que no arriba fins al sostre per permetre que els ratpenats puguin accedir-hi. La idea és que el búnquer es pugui continuar visitant, ja que l’espai destinat als ratpenats queda al final d’un passadís.
Guixé ha explicat que els investigadors havien vist que diferents espècies de ratpenats, en concret tres, ja estaven fent ús d’aquest espai del búnquer i, per això, han decidit actuar-hi. “La idea és potenciar aquest refugi perquè hi hagi més colònies de ratpenats a dins i puguin criar-hi”, relata l’investigador. Segons ell, els ratpenats necessiten tranquil·litat i, per això, ha col·locat un cartell a la porta on es demana als visitants que facin silenci. Al mateix temps, aquest animal també necessita foscor i una certa humitat ambiental.
A banda del búnquer, els investigadors també han repartit pel bosc diferents caixes niu per afavorir que s’hi instal·lin els ratpenats i ocells insectívors. El projecte analitza diferents aspectes com ara la fenologia del vol de la processionària, és a dir, quan l’insecte comença a volar i en quin moment hi ha el pic màxim i quan comença a baixar. Al mateix temps, els investigadors controlen l’activitat dels ratpenats mitjançant gravadores que permeten saber quines espècies hi ha en aquesta zona, quantes n’hi ha i en quins moments hi són.
A més, detalla Guixé, s’estan recollint tots els excrements que hi ha a les caixes niu destinades als ratpenats i, en col·laboració amb la UAB, es farà un anàlisi de la seva dieta. Això, ha detallat l’investigador, “ens permetrà veure exactament què menja el ratpenat i quina proporció de processionària del pi hi ha en la seva dieta”. D’aquesta manera, diu, “podrem tenir una radiografia molt fina de quines espècies depreden més la processionària, quan ho fan i si realment ajuden molt o poc a controlar aquesta plaga”.
Aquesta actuació s’està duent a terme a un bosc del nucli del Pi de Sant Just. Segons Guixé, la idea era dur a terme el projecte en zones on “pot haver-hi conflictes amb la salut humana”. Aquest bosc, relata l’investigador, la gent l’utilitza per anar a caminar o a passejar el gos i això fa que “hi hagi un conflicte en la interacció humana que fa necessari rebaixar la càrrega de processionària perquè crea molts problemes”.
