Els incendis i les pluges intenses augmenten el risc d'erosió del sòl en boscos mediterranis

Un estudi liderat per una investigadora del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i experts internacionals, proposa mesures de prevenció

Incendi forestal a la zona de Can Pepet de Viladecavalls

Els incendis són uns dels principals factors que provoquen l'erosió o pèrdua de sòl juntament amb d'altres com el vent i l'activitat agrícola. Un estudi liderat per una investigadora del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Alejandra Morán-Ordóñez, i d'altres internacionals, conclou que aquesta pèrdua és molt més alta si coincideix amb incendis i pluges intenses, una situació que "augmentarà en un futur" tenint en compte el canvi climàtic. L'article també proposa dues línies d'acció per minimitzar aquesta problemàtica, com és una ordenació forestal que redueixi el risc d'incendi i actuacions ràpides després d'un foc amb barreres d'erosió o plantacions.

L'estudi constata que un incendi forestal comporta de mitjana entre un 12% i un 16% de pèrdua de sòl a Catalunya però que, si coincideix amb anys d'incendis greus, ocasiona fins a un 90% d'erosió. A més a més i tenint en compte les projeccions de futur realitzades en l’estudi, la xifra passa a ser d'un 150% si en un mateix any coincideixen incendis amb pluja d'alta intensitat. Una situació que, en un context de canvi climàtic, "augmentarà en un futur".



L’article proposa centrar esforços en dues línies d’acció per minimitzar les pèrdues de sòl en un futur. Per una banda, assenyala la necessitat d'una ordenació forestal centrada en reduir el perill d’incendi i, per l’altra, intervenir de manera ràpida desprès d’un incendi i abans de la temporada de pluges mitjançant la realització de barreres d’erosió o bé amb plantacions. Aquests tractaments són eficaços però també costosos i per això el seu ús és "limitat".
 

D'altra banda, recorden que el 73% del territori forestal a Catalunya és privat i que sovint es fan tales post-incendi que "poden contribuir a augmentar el risc d’erosió i de degradació del sòl". Segons l'estudi, en cas que no hi hagin mesures actives per poder controlar l’erosió, seria convenient fer "bones pràctiques de gestió post incendi en aquelles zones on el sòl presenti més risc per tal de minimitzar-ne les pèrdues i al mateix temps proporcionar beneficis addicionals per a la recuperació de l’ecosistema".



Un model complex amb diferents factors de canvi
 

Les projeccions s’han realitzat amb el model matemàtic Medfire, desenvolupat pel mateix grup de recerca que encapçala l’estudi, i que ha permès als investigadors simular la pèrdua total anual de sòl a Catalunya des del 2011 fins al 2050 sota 6 marcs de futur diferents. S'ha aconseguit amb la combinació de diferents escenaris de canvi climàtic amb diferents polítiques de control d’incendis.



Fins ara, les projeccions futures de la condició dels ecosistemes i la dinàmica del paisatge que incorporen l'efecte dels esdeveniments extrems associats al canvi climàtic són "rars". En aquest cas, es mostra un model que considera diferents processos ecològics com el creixement i la dinàmica de la vegetació, i per tant és capaç d’avaluar la pèrdua de sòl a causa d'episodis de pluja intensa en els espais de temps que el sòl queda nu i exposat desprès dels incendis.



D’aquesta manera, es pot utilitzar per fer prediccions futures de canvis en paisatge forestal i les seves conseqüències en els serveis ecosistèmics associats, d'una manera "més realista i tenint en compte la incertesa de diferents escenaris de canvi futur".

L'estudi està encapçalat per Alejandra Morán-Ordóñez, investigadora del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) a la unitat mixta de recerca InForest (CTFC-CREAF). També ha comptat amb investigadors de França, Alemanya i Canadà i s'ha publicat a la revista científica 'Land Degradation and Development'.


Comentaris

envia el comentari